Video de Nadal

 VIDEO DE NADAL

ADVENT  

L'Advent és el temps de preparació per celebrar el Nadal i comença quatre diumenges abans d'aquesta festa. A més, marca l'inici del nou any Litúrgic catòlic.

Advent ve del llatí “adventus”, que vol dir “venir, arribar”. Comença el diumenge més proper a la festa de Sant Andreu Apòstol (30 de novembre) i dura quatre setmanes.

L'Advent està dividit en dues parts: les primeres dues setmanes serveixen per meditar sobre la vinguda final del Senyor, quan passi la fi del món; mentre que les dues següents serveixen per reflexionar concretament sobre el naixement de Jesús i la seva irrupció a la història de l'home per Nadal.

Als temples i cases es col·loquen les corones d'Advent i es va encenent una espelma per cada diumenge. Així mateix, els ornaments del sacerdot i les estovalles de l'altar són de color morat com a símbol de preparació i penitència.

Un altre element important és el calendari d'Advent, que sol elaborar-se per als nens de la casa i és una manera divertida de saber quanta falta per al Nadal. Hi ha calendaris amb bombons, caramels, joguines i multitud de regals. Aquest costum es remunta al segle XIX, quan els nens a l'Alemanya protestant encenien una espelma per cada dia del període d'Advent. És una tradició molt bonica i moltes famílies confeccionen els seus calendaris amb dissenys molt creatius.

CORONA D'ADVENT:

La Corona d'Advent té el seu origen en una tradició pagana europea que consistia a encendre espelmes durant l'hivern per representar el foc del déu sol perquè tornés amb la seva llum i calor durant l'hivern. Els primers missioners van aprofitar aquesta tradició per evangelitzar les persones. Partien dels seus costums per ensenyar-los la fe catòlica. 

En aquesta corona es poden destacar cinc elements que tenen una gran simbolisme:

- La forma circular: 

La corona té la forma circular per representar “l'amor de Déu que és etern, sense principi i sense fi”. El cercle ens mostra que el nostre amor a Déu i al proïsme mai no ha d'acabar.

Les branques verdes: 

Les branques verdes de la corona neixen del pi, que significa la immortalitat, ja que mentre tots els arbres perden el color i el fullatge durant l'hivern, el pi manté sempre les branques verdes.

Les quatre espelmes: 

La Corona d'Advent té tres espelmes morades i una de rosada. Aquestes espelmes representen els quatre diumenges de què es compon el Temps d'Advent, les tres primeres de color morat s'encenen el primer, segon i quart diumenge d'Advent, mentre que la rosada s'encén el tercer diumenge d'Advent, conegut com el diumenge Gaudeix-te. Representen que Crist és la llum del món, qui ens ajuda acompanyant-nos enmig del dolor i les tristeses, eliminant el fred que provoca el pecat.

Les pomes vermelles:

Aquests fruits són una representació dels fruits del jardí de l'Edèn amb Adam i Eva que van portar el pecat al món, però van rebre també la promesa del Salvador Universal.

El llisto vermell:

Representa el nostre amor a Déu i l'amor de Déu que ens envolta”. El llistó vermell i els adorns colorits que pot tenir la corona representen la demostració de l'amor del Senyor a la Creu. És la joia que ens porta el Salvador.

 25 DE NOVEMBRE

Cada 25 de novembre, l'ONU pinta el món de taronja per celebrar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones. Aquesta data va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo. La violència contra la dona i la nena és un tema important de salut i drets humans. Prenent com a referent la població femenina mundial, almenys una de cada cinc dones ha estat maltractada físicament o sexualment per un home o diversos homes en algun moment de la seva vida.

Crec que tots i totes hauríem de participar en més minuts de silenci per recolzar a totes aquelles dones que han mort per culpa de la violència o a totes aquelles que pateixen en silenci y encara no tenen el valor de dir-ho. Per descomptat que cal manifestar el dolor, la ràbia i la indignació que provoca l'assassinat d'una dona, però no fem el joc a una de les regles d'or del patriarcat i que no és res més que justament el silenci de la meitat de la Humanitat. La negació de la veu i l'autoritat a les dones, el no reconeixement de la seva ciutadania, la condemna a estar callades i submises. No contestem les violències masclistes amb el silenci que, a més de no solucionar res, ens situa en una mena d'anestèsia col·lectiva que acaba beneficiant els poderosos. Substituïm els silencis i els duels, per polítiques actives d'igualtat, per accions en què les dones vagin prenent la paraula i fent seu l'espai públic, per estratègies socials i polítiques que no oblidin la intersecció de les discriminacions, els factors econòmics i culturals o en general els llastres que continuen fent que elles, les nostres companyes, visquin una mena de ciutadania de segona classe.

Superem els silencis i deixem de mirar les dones sol i gairebé exclusivament com a víctimes. No insistim en campanyes dramàtiques, ni en cares ferides, ni en els maquillatges que tapen ferides. Convertim en protagonistes del missatge que han estat capaços d'alliberar-se dels captiveris, que han de convertir-se en referent per a altres, a qui ens llencin el missatge que aquesta humanitat necessita el talent i les capacitats de la meitat femenina. Visualitzem les dones com a subjectes amb poder, autònomes, alliberades d'una identitat construïda sobre el lliurament als altres. Protegim, és clar, les víctimes, però no construïm ni el discurs ni l'acció contra les violències masclistes des d'aquella mirada que neix llastrada pel dolor i la dependència. Fem de la lluita per l'emancipació de les dones, en tots els sentits, la clau del nostre compromís contra els mascles masclistes que assassinen.

El color violeta s'associa amb la lluita feminista. El violeta, color dels sobirans, simbolitza la sang real que corre per les venes de cada lluitadora pel dret al vot, simbolitza la consciència de la llibertat i la dignitat.

Símbol de Venus o la dona. Amb aquest símbol, format per un cercle i el que sembla una creu invertida a la seva base, se simbolitza a la dona, a allò femení i, eventualment, a la fertilitat. Antigament aquest símbol representava la deessa Venus o Afrodita, al·legoria de la bellesa i l'amor.

CALENDARI LITÚRGIC

 El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles solars i lunars. Es basa en les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l'any i que es distribueixen en diversos cicles. En aquests cicles hi ha unes festes fixes i unes altres que són mòbils. Les fixes són el nadal, l'Epifania i les festes dels sants o de la Mare de Déu. La principal d’aquestes darreres és la festa de Pasqua de Resurrecció, entorn de la qual es fixen la resta de festes que en depenen i que configuren tot el cicle.

El calendari es va anar formant al llarg dels segles. Al principi només hi havia el Diumenge i la Pasqua, després a Pentacost i després la resta. Els missioners quan evangelitzaven van anar introduïnt més festes per donar un significat diferent del cristianisme. D'aquesta manera, van agafar algunes festes paganes i les van transformar perquè tinguessin un significat cristià. El naixement de Jesús el van introduir coincidint amb el solstici d'hivern. 

En aquest calendari hi ha diversos colors on cadascun representa una qualitat diferent. El blanc simbolitza la puresa i l'alegria i s'utilitza al Nadal i la Pasqua. D'altra banda, el color verd significa esperança i s'utilitza en el temps ordinari. Seguidament trobem el color lila que representa el dol i la penitència i s'utilitza a advent, quaresma i setmana santa. Finalment, el vermell vol donar a entendre el foc de l'esperit sant i el martiri i s'utilitza en les festes dels màrtits i Pentacosta. 

L'advent és un temps d'espera per al naixement de Déu en el món. Es recordar a Crist que va néixer a Belen i que vindrà novament com a rei al final dels temps. Es preparar el camí cap al Nadal. Aquest temps litúrgic consta de les quatre setmanes abans del 25 de decembre, abastant els 4 diumenges d advent.

En acabar l'Advent, comença el Temps de Nadal, que va des del Nadal o el Naixement, que se celebra el 25 de desembre i ens recorda que Déu va venir a aquest món per salvar-nos.

L´Epifania se celebra cada 6 de gener i ens recorda la manifestació pública de Déu a tots els homes. Aquí conclou el Temps de Nadal.

La Quaresma comença amb el Dimecres de Cendra i es prolonga durant els quaranta dies anteriors al Triduo Pascual. És un temps de pregària, penitència i dejuni. És temps per a la conversió del cor.

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba amb el Diumenge de Resurrecció. Al Triduo Pascual es recorda i es viu juntament amb Crist la seva Passió, Mort i Resurrecció.

L'aigua significa vida, nou naixement i simbolitza l'esperit Sant. S'utilitza al Baptisme, en les aspersions, exèquies i en l'Eucaristia. 

El foc és com la resurrecció de Crist i l'Esperit Sant, s'empra a la Vigília Pasqual i en la dedicació de l'altar.

Com a arbre de la vida i de la victòria pasqual,  s'adora en les celebracions del divendres sant. A més, presideix l' Eucaristia i les processons. 

QUÉ BELLO ES VIVIR

En aquesta pel·lícula, com el propi títol indica es pot intuir que el missatge que vol donar és que la vida és un regal molt bonic i hem d'aprofitar-lo.

El que aquest home ha d'entendre és que les ensopegades són necessàries per aprendre, per aixecar-se, per tornar-ho a intentar; perquè la seva segona oportunitat no és tornar al passat i fer les coses diferents, sinó descobrir l'impacte de les seves decisions a l'aquí i ara, aprendre a bregar amb les conseqüències dels seus actes. Així ho fa veure Clarence, l'àngel enviat a ajudar-lo i qui mostra a George com seria el món si ell mai no hagués existit: què seria de la gent que va confiar i es va recolzar en ell, què seria de la seva família i d'aquells amb els qui en algun punt va coincidir.

George, gràcies a l'escenari que li presenta Clarence, s'ha d'adonar que hi ha moltes maneres de complir somnis, perquè aquests somnis canvien i evolucionen. Ell se sent atrapat a les injustícies d'un món que creu, o considera, que li ha fallat, i pensa que ha hagut de renunciar als seus somnis producte de les desigualtats del món, específicament l'economia.

La seva decisió de canviar una oportunitat per una altra implica evolucionar com a persona i modificar aquestes expectatives de vida que espera per a si mateix, perquè ell mateix ja no és la mateixa persona que va ser fa 10 o 20 anys enrere, perquè el món tampoc és el mateix i ho que pot esperar o desitjar del seu futur ha d'adaptar-se a la vida que està vivint ara.

La seva lliçó més important serà aprendre a apreciar els petits detalls, aquells on recau la felicitat, i agrair pel que ha aconseguit, donar-se per satisfet amb els seus èxits personals i familiars, cosa que només és possible si es permet enfocar-se als triomfs, no a les caigudes. Centrant-se per fi no a l'ombra del que va poder ser, sinó a la vàlua de qui sí que és, una persona bondadosa i amable que amb les seves accions, valors , suport i solidaritat cap als altres. George va començar a viure el dia a dia per inèrcia, quedant-se dins amb les penes, en lloc de deixar-les sortir al moment. No es tracta d'ignorar els problemes o fer-los menys, sinó, a més d'aprendre'n, quedar-se amb la lliçó implícita, no pas malgrat l'infortuni.

  

Aquest símbol representa la importància que té una família unida. Simbolitza a totes les persones que la formen i l'estima que es tenen entre tots.

El símbol de positivisme representa que de les coses negatives que ens passen a la vida sempre hem de treure alguna cosa positiva, hem de viure d'una manera optimista sense estancar-nos en el dolent.

LA VIDA I LA MORT

 VIDA: 

El concepte de vida és difícil de definir, ja que depenen del punt de vista amb que la situem obtindrem una resposta o una altra. 
La vida, des de la biologia, es defineix com la capacitat de néixer, respirar, desenvolupar-se, procrear, evolucionar i morir. A més, per considerar que hi hagi vida, es necessari que es faci un intercanvi de energia i matèria. 
Seguidament, des del punt de vista de la física es considera que la vida pot ser entesa com el temps que duren les coses o bé com la fase evolutiva, és a dir, per exemple les estrelles tenen vida, cosa que resultaria incompatible des de la biologia. 

D'altra banda trobem la filosofia, que expressa que la vida és un terme complex de definir ja que depenen del filòsof i de la corrent ideològica que s'analitzi, la resposta que s'obtingui serà diferent. Es trobem filòsofs en contra de la distinció de "cos i ànima" o "raó i cos". Per a altres filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció la vida no pot ser entesa per altres disciplines, ja que els passa als éssers vius, és per això que no es pot definir la vida com una ciència exacta.

Finalment, el catolicisme representa la vida d'una manera totalment diferent. Diu que la vida humana condueix l'ànima a la plenitud eterna en un període de temps. I També expressa que el pagament del pecat és la mort, però el don de Déu és la vida eterna en unió amb Crist. 

La triqueta és un símbol que simbolitza la vida, la mort i la reencarnació segons els celtas. També se li assigna la triple dimensió de la igualtat, l'eternitat i la invisibilitat.  

Es relaciona amb les etapes de divisió de la mòrula de l'embrió animal i amb la creació del món en set dies del relat bíblic.

Representa l'arbre genealògic, cadascuna de les parts es vincula amb el cicle de la vida. Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc i les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que cal prendre al moment de transitar-los.

Per a mi la vida és un regal que ens han donat per aprofitar-lo, en ella hem de viure moltes sensacions, emocions, sentiments, experiències... però sobre tot hem de experimentar bons i dolents moments, per aprendre i créixer com a persones, que a vegades depenen de nosaltres mateixos i en altres situacions depenen de circumstàncies externes. En tot cas, la vida té un dret fonamental que s'ha de protegir, des del moment en el que naixem fins al que morim, totes les persones tenen el dret de viure i morir d'una manera digna, i que només hauria de perdre's per causes naturals o accidents. 

No crec que només hi hagi una definició de vida, crec que n'hi han un mun de explicacions ja que per a cada persona el concepte de vida és un terme diferent. 

MORT:

Igual que la vida, la mort té més d'una definició o més d'un punt de vista per a les persones arreu del món. 

La mort, en general, és el final de la vida, o la seva interrupció, o el contrari a la vida, segons com es miri. És una cosa inevitable que els éssers humans tenim en comú amb absolutament totes les formes de vida. No obstant això, només els éssers humans tenim consciència de que algun dia haurem e morir.   

Segons la tradició monoteista, que abarca les religions del cristianisme, el judaisme i l'islam, la mort és l'instant de separació de cos i ànima. A més, comparteixen l'idea de que després de la mort, l'ànima serà sotmesa a judici per Déu per decidir si arribarà a la salvació eterna o al càstig etern.

S'ha associat com una metàfora del pas del temps amb la mortalitat com a única finalitat possible. Com que el fluir del temps, s'escapa i ens apropa cada cop més a la mort

A la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. A l'hinduisme, representa el temps; a la Xina, l'hivern, i per als egipcis, la resurrecció

Considerat com a au de mal averany, ronda pels cementiris i presagia mort i destrucció.

Per a mi la mort és el fi de tota una vida plena de experiències i emocions. Jo personalment no crec que hagi res més enllà de la mort, ni un cel i un infern, ni cap reencarnació, ni tan sols convertir-se en un esperit. Crec que una vegada que et vas d'aquest món no tornes a ser cap altra cosa més, deixes d'existir en qualsevol lloc. L'únic que roman són els records a la memòria dels éssers que estimaven a aquella persones i li tenien estima.

D'altra banda també penso que la mort és com una manera que té la vida de dir-nos que s'ha d'aprofitar fins a l'últim segon, s'ha de viure una vida que vulguis recordar el dia de demà i que al final dels teus dies puguis recordar tots els moments feliços i dolents que has tingut i dir que no te'n penedeixes de res. 

 CASTANYADA VS HALLOWEEN

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de “Tots Sants”, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d'aquesta diada, el vespre del 31 d'octubre. Es fa per honrar i recordar els que ja no estan entre nosaltres , i com una celebració de l'estació de la tardor. 

Entre els dies 1 i 11 de novembre, la tradició és fer una festa on no faltin les castanyes torrades, els panellets, el vi, els moniatos, les fruites confitades... En aquestes festes, a gent sol usar una vestimenta específica, una faldilla ample, un davantar negre, un mocador al cap... 

L'origen de la castanyada es va formar abans que comencés a celebrar Tots Sants, les famílies es reunien al voltant del foc per vetllar als difunts. Per fer-ho, menjaven els aliments més típics de la tardor, que es cuinaven al foc amb moscatell mentre resaven. Una altra llegenda explica que durant la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre els campaners no deixaven de repicar les campanes perquè totes les famílies recordessin que havien de resar per l'ànima dels seus éssers estimats difunts. Quan descansaven, recuperaven forces menjant el que la ciutadania els portava, que normalment eren castanyes, els primers fruits de la tardor.

Les castanyes són un símbol que representen la tardor, i també un símbol de felicitat per a moltes famílies als qui els agrada celebrar la castanyada. Mengen castanyes tots junts i això implica passar un moment familiar molt dolç. 

Les castanyeres són persones que es dediquen a vendre castanyes rostides pel carrer.  Representen l'alegria per als nens i es celebra el 31 de novembre.

HALLOWEEN: 

Halloween també conegut com a Nit de Bruixes, és una festa d'origen pagà que se celebra el 31 d'octubre i les arrels del qual provenen d'un antic festival cèltic de fa més de 3.000 anys conegut com a Samhain. 

Tot i que actualment és un dia de disfresses, dolços i nens els seus orígens no són tan alegres. La festa se celebrava a Irlanda quan la temporada de collites tocava al final i començava l'any nou cèltic. Es creia que aquesta nit els esperits dels morts podien caminar entre els vius. Es creu que l'ús de màscares era per espantar els esperits malignes. També se celebraven banquets a les tombes dels avantpassats familiars. Els ritus sagrats celebrats tenien en els seus orígens un caràcter purificador i religiós entre els quals hi havia la comunicació amb els morts, als quals se'ls ajudava a trobar el seu camí col·locant espelmes enceses a les finestres.

Actualment el Halloween se celebra a Jardins, finestres, portes… tot decorat amb garlandes, espelmes i carbasses de Halloween. A més de festes de disfresses a cases i bars, s'organitzen visites a cementiris o tours per cases encantades. Hotels i parcs d'atraccions organitzen festes temàtiques on acudeixen turistes de tot el món.

  

Les bruixes tenen un paper molt representatiu, ja que Halloween també és conegut con la nit de bruixes. Segons la tradició popular, són fetilleres que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween.

Les màscares i disfresses que s'utilitzen en aquesta data s'usen per espantar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis. S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes. A dia d'avui, també s'utilitzen per gaudir d'una bona festa. 

Els gats negres tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort. Segons la llegenda cèltica, les bruixes usen la disfressa de gats per passejar per la ciutat i passar desapercebudes.

DIA DE TOTS ELS SANTS: 

L'1 de novembre se celebra el Dia de Tots Sants, una data catòlica que busca rendir homenatge a tots els sants que han existit al llarg de la història i fins i tot aquelles ànimes que ja han passat el purgatori i es troben al cel.

L'església solia celebrar el dia de la mort d'un màrtir que va donar la vida per l'obra de Déu. Però després de la gran persecució, un gran nombre de cristians van morir a mans de l'exèrcit romà, l'Església va haver d'agrupar els seus màrtirs en una sola festivitat. La primera celebració d'un dia per a Tots Sants es remunta a Antioquia el diumenge abans de les festes de Pentecosta durant les pasqües. No seria fins l'any 731 que el Papa Gregori III consagraria la Basílica de Sant Pere a tots els sants i establiria la festivitat l'1 de novembre.

En aquest dia se sol ir a visitar als familiars difunts, no de manera trista, sinó que es fa un homenatge de caràcter feliç. 

  

El cementiri és un símbol representatiu d'aquest dia ja que moltes famílies van a cap allà per fer una visita a algun mort especial per a ells. 

L'església celebra la festa dels difunts i els rendeix homenatge, ja que han superat el purgatori i gaudeixen de la vida eterna amb la presència de Déu. 

DIA DELS MORTS: 

El Dia de Morts és una celebració tradicional mexicana i d'altres zones de Llatinoamèrica que honra els morts. Té lloc els dies 1 i 2 de novembre i està vinculada a les celebracions catòliques de Dia dels Fidels Difunts i Tots Sants.

En aquest dia es fan uns altars, en els que a través d'aquest les persones recorden als seus difunts, col·loquen fotografies, paper picat, pa de mort i aquells aliments que els hi gustava en vida. Aquest altar ho decoren amb unes calaveres, unes quantes flors, vetlladors...

Normalment es posa l'ofrena de Dia de Morts a partir del 25 d'octubre. Aquesta data és el punt d‟inici per posar l‟altar als familiars difunts, fins al 3 de novembre. 

  

La tradició requereix que cada ofrena tingui representats els quatre elements; terra, aire, foc i aigua. Aquest element representa l'aire. Molts paperets es col·loquen en color morat que simbolitza el dol.

Aquest és un dels components més importants d'una ofrena. La seva estructura, amb alguns cercles a la part superior, simbolitza els cranis dels ja morts, i el gust de tarongina del pa, és una manera de recordar els difunts.

Representen el foc, un altre dels quatre elements de la natura. Es creu que la llum de les vetlladores il·luminarà el camí dels esperits de tornada a casa.

 TRES SÍMBOLS DE LA PLANTA 4

POLSERA VERMELLA: 

La polsera vermella és un símbol que representa a pacients que requereixen una vigilància estricta, com per a persona que han ingressat en serveis de cuidats intensius o per pacients post quirúrgics amb una estricta vigilància com cirurgies majors o que estan inestables. Bàsicament és per a aquells que poden tenir en risc la seva vida, com a persones amb traumatismes severs de crani o hemorràgies. També es poden utilitzar per identificar als pacients que pateixen alguna al·lèrgia.  

 

Les polseres vermelles hem semblen molt bona idea, ja que a aquest pacients se'ls dona una majors importància a causa del seu estat, i per tant, tenen uns majors cuidats per al seu benestar. Els nois de Planta 4 li donen un valor simbòlic, ja que lis donen una polsera cada vegada que els operen i ells ho llueixen amb una gran valentia i força. Per a ells és una unió de grup i d'amor, davant totes les adversitats que tenen. 

CÀNCER D'ÓS:

El càncer d'os és un tumor ossi maligne (cancerós) que destrueix el teixit ossi normal. No tots els tumors ossis són malignes. De fet, els tumors benignes (no cancerosos) de l'os són més comuns que els tumors malignes. Aquest càncer té uns símptomes com per exemple, dolor d'ossos, inflamació en l'àrea afectada, debilitat en els ossos que provoquen fractures, fatiga, pèrdua de pes...

Per a mi, el càncer és una malaltia molt greu i que s'ha de tractar amb molta cura. Sincerament és una de les coses més dures que hi ha i superar aquesta malaltia és realment molt complexa. Les persones que ho superen són realment supervivents que han patit un moment a la seva vida molt complicat.

AMISTAT: 

L'amistat és una relació afectiva que es pot establir entre dos o més individus, a la qual estan associats valors fonamentals com l'amor, la lleialtat, la solidaritat, la incondicionalitat, la sinceritat i el compromís, i que es cultiva amb el tracte assidu i l'interès recíproc al llarg de el temps.

L'amistat pot sorgir entre homes i dones, nuvis, esposos, familiars amb qualsevol classe de vincle, persones de diferents edats, religions, ideologies, cultures, extracció social, etc. Fins i tot, una amistat es pot establir entre un ésser humà i un animal.

  

L'amistat és una necessitat de l'ésser humà per sobreviure i relacionar-se amb els altres. És molt difícil estar sols viure sense ningú amb qui comunicar-nos. Som éssers incomplets, necessitats dels altres, del seu reconeixement, del seu afecte, del seu amor, necessitem persones en qui confiar. Però també hem de pensar que no totes les persones són vàlides per a la nostra confiança, hem d'escollir bé en qui confiar i a qui estimar. 

 PLANTA 4

Diversos adolescents d'uns quinze anys estan ingressats a la 4a planta d'un hospital, la planta de Traumatologia i ortopèdia traumatològica. S'hi troben els pacients que tenen els ossos i els "pelones", pacients amb Càncer ossi primari, que són sotmesos a diferents tractaments i perden els cabells i fins i tot alguna extremitat. Jorge ha estat ingressat a conseqüència d'un accident de trànsit i els doctors intenten esbrinar si aquella taca de la radiografia és un signe d'un càncer. Mentrestant, els altres adolescents: Miquel Àngel, Izan i Dani, intenten introduir-lo en el seu grup d'amics, primer moguts per la necessitat de comptar amb un nou jugador per a l'equip de bàsquet en cadira de rodes, però després, per amistat. El llargmetratge fa un recorregut pels diferents episodis que els succeeixen a l'interior de l'hospital, des de les situacions habituals com els exercicis de rehabilitació i els menjars, passant per les escapades per les diferents sales de l'edifici, les bromes a infermeres i l'humor entre companys, els banys de sol a la terrassa a l'aguait d'una model que s'imaginen en les seves ments, els partits de bàsquet, les histories d'amor ..., fins a arribar a convertir els passadissos en competicions de curses de cadires de rodes. S'alternen episodis tràgics amb altres més alegres, com succeeix amb la pèrdua del seu amic Cogombre i, per contra, amb els resultats satisfactoris de les anàlisis de Jordi. Finalment, l'amic que repara les coses a l'hospital, aconsegueix portar al grup musical d'Estopa per fer-los feliços. 

No m'ha decebut en absolut aquesta pel·lícula. M'ha agradat principalment per la forma tan senzilla i entranyable amb la qual es tracta un tema tan delicat com és aquesta tan temible malaltia. Impossible tractar aquest tema sense retratar el sofriment i el drama personal ... però vet aquí que aquests nois, els anomenats "els pelones" intenten evadir-se com poden del drama que els suposa la malaltia i fins i tot de la mateixa mort aguaitant a cada moment de la seva vida, fent les mil i una trapelleries dins de l'hospital on es veuen condemnats a viure mentre dura el tractament.

És una història de supervivència, de força, de superació. I el més dur és que són nens els que ens donen aquesta gran lliçó. 

12 D'OCTUBRE

El 12 d'octubre és festa nacional a Espanya, ja que se celebra el Dia de la Hispanitat, en commemoració al dia en què Cristòbal Còlon va descobrir Amèrica i es va formar així l'Imperi Espanyol.

La celebració inclou tradicionalment una desfilada militar en la què assisteix el rei, al costat de la família reial, el president de Govern i altres alts representants de tots els poders de l'Estat, comprenent també els de les autonomies. Aquest dia festiu, té com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú.

Els actes comencen amb un salt de paracaigudistes que porten la bandera, per a procedir així a la hissada i posteriorment, els homenatge als que van donar la vida per Espanya. A continuació comença la desfilada aèria en el qual, a més de l'Exèrcit, està previst que participin aeronaus de Salvament Marítim. També hem de destacar la bandera d'Espanya, que representa que el vermell representa la sang vessada pels espanyols durant les seves conquestes i en la defensa de la pàtria, mentre que el groc representa les riqueses obtingudes en les seves conquestes.

            

Per al meu punt de vista, celebrar el dia de la Hispanitat és una cosa molt especial per a moltíssimes persones, ja que fa referència a la història d'Espanya des que es va formar, fins a dia d'avui. Gent que se sent molt orgullosa del seu país i de la seva cultura espanyola, surt al carrer a demostrar la seva admiració i agraïment de viure en un lloc com aquest.

A mi hem sembla que celebrar aquest dia és una bona idea perquè crec que tots els països haurien de festejar tots els seus aspectes importants de la resta del món. 

 YIN YANG

Yin Yang és un principi filosòfic i religiós que explica l'existència de dues forces oposades però complementàries que són essencials en l'univers: el yin, associat a la feminitat, la foscor, la passivitat i la terra; i el yang, vinculat al masculí, la llum, el actiu i el cel. Segons aquesta filosofia, les dues energies són necessàries per mantenir l'equilibri universal.

Aquest concepte prové de l'escola del Yin Yang, una de les anomenades "100 escoles de la pensada", una sèrie de corrents filosòfics i espirituals que van sorgir a la Xina entre els anys 770 i 221 a. C.

Posteriorment, el taoisme, una doctrina filosòfica i religiosa d'origen xinès que va sorgir en aquest mateix període, va absorbir els principis de l'escola del Yin Yang per plantejar que tot el que existeix té una contrapart que és necessària per a l'existència.

A banda d'utilitzar-lo com a concepte filosòfic i religiós, actualment té més aplicacions a la vida quotidiana, com per exemple a les arts marcials, on fan exercicis representant-lo gràficament; a la medicina xinesa, on tracten dolències amb la seva energia oposada, d'aquesta manera una febre indica excés de yang (calor), i per a la seva cura apliquen remeis basats en energia yin (fred); el feng shui, que es basa en el yin i el yang...

Per al meu punt de vista aquest símbol és un dels més interesants que es poden trobar, ja que representa que tot té un equilibri, entre el bó i el dolent. Aquest símbol es podria aplicar també a la nostra vida quotidiana amb les persones, per exemple, tu només coneixes el costat negatiu d'una persona però perquè és l'únic que ens mostra, si et fixes bé t'adonaràs de que fins i tot la persona més dolenta té el seu costat bó. És clar, que pot ser que mai coneguis aquesta part bona d'ell, però si existeix. 

Tot a la vida té la seva part positiva i la seva part negativa, però es tracta de veure sempre que a pesar de tot, guanya la part positiva i adonar-se de que per moltes coses dolentes que ens pasin, hem de ser sempre positius i treure-li lo bo al dolent.