LA VIDA I LA MORT

 VIDA: 

El concepte de vida és difícil de definir, ja que depenen del punt de vista amb que la situem obtindrem una resposta o una altra. 
La vida, des de la biologia, es defineix com la capacitat de néixer, respirar, desenvolupar-se, procrear, evolucionar i morir. A més, per considerar que hi hagi vida, es necessari que es faci un intercanvi de energia i matèria. 
Seguidament, des del punt de vista de la física es considera que la vida pot ser entesa com el temps que duren les coses o bé com la fase evolutiva, és a dir, per exemple les estrelles tenen vida, cosa que resultaria incompatible des de la biologia. 

D'altra banda trobem la filosofia, que expressa que la vida és un terme complex de definir ja que depenen del filòsof i de la corrent ideològica que s'analitzi, la resposta que s'obtingui serà diferent. Es trobem filòsofs en contra de la distinció de "cos i ànima" o "raó i cos". Per a altres filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció la vida no pot ser entesa per altres disciplines, ja que els passa als éssers vius, és per això que no es pot definir la vida com una ciència exacta.

Finalment, el catolicisme representa la vida d'una manera totalment diferent. Diu que la vida humana condueix l'ànima a la plenitud eterna en un període de temps. I També expressa que el pagament del pecat és la mort, però el don de Déu és la vida eterna en unió amb Crist. 

La triqueta és un símbol que simbolitza la vida, la mort i la reencarnació segons els celtas. També se li assigna la triple dimensió de la igualtat, l'eternitat i la invisibilitat.  

Es relaciona amb les etapes de divisió de la mòrula de l'embrió animal i amb la creació del món en set dies del relat bíblic.

Representa l'arbre genealògic, cadascuna de les parts es vincula amb el cicle de la vida. Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc i les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que cal prendre al moment de transitar-los.

Per a mi la vida és un regal que ens han donat per aprofitar-lo, en ella hem de viure moltes sensacions, emocions, sentiments, experiències... però sobre tot hem de experimentar bons i dolents moments, per aprendre i créixer com a persones, que a vegades depenen de nosaltres mateixos i en altres situacions depenen de circumstàncies externes. En tot cas, la vida té un dret fonamental que s'ha de protegir, des del moment en el que naixem fins al que morim, totes les persones tenen el dret de viure i morir d'una manera digna, i que només hauria de perdre's per causes naturals o accidents. 

No crec que només hi hagi una definició de vida, crec que n'hi han un mun de explicacions ja que per a cada persona el concepte de vida és un terme diferent. 

MORT:

Igual que la vida, la mort té més d'una definició o més d'un punt de vista per a les persones arreu del món. 

La mort, en general, és el final de la vida, o la seva interrupció, o el contrari a la vida, segons com es miri. És una cosa inevitable que els éssers humans tenim en comú amb absolutament totes les formes de vida. No obstant això, només els éssers humans tenim consciència de que algun dia haurem e morir.   

Segons la tradició monoteista, que abarca les religions del cristianisme, el judaisme i l'islam, la mort és l'instant de separació de cos i ànima. A més, comparteixen l'idea de que després de la mort, l'ànima serà sotmesa a judici per Déu per decidir si arribarà a la salvació eterna o al càstig etern.

S'ha associat com una metàfora del pas del temps amb la mortalitat com a única finalitat possible. Com que el fluir del temps, s'escapa i ens apropa cada cop més a la mort

A la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. A l'hinduisme, representa el temps; a la Xina, l'hivern, i per als egipcis, la resurrecció

Considerat com a au de mal averany, ronda pels cementiris i presagia mort i destrucció.

Per a mi la mort és el fi de tota una vida plena de experiències i emocions. Jo personalment no crec que hagi res més enllà de la mort, ni un cel i un infern, ni cap reencarnació, ni tan sols convertir-se en un esperit. Crec que una vegada que et vas d'aquest món no tornes a ser cap altra cosa més, deixes d'existir en qualsevol lloc. L'únic que roman són els records a la memòria dels éssers que estimaven a aquella persones i li tenien estima.

D'altra banda també penso que la mort és com una manera que té la vida de dir-nos que s'ha d'aprofitar fins a l'últim segon, s'ha de viure una vida que vulguis recordar el dia de demà i que al final dels teus dies puguis recordar tots els moments feliços i dolents que has tingut i dir que no te'n penedeixes de res.