25 DE NOVEMBRE

Cada 25 de novembre, l'ONU pinta el món de taronja per celebrar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones. Aquesta data va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo. La violència contra la dona i la nena és un tema important de salut i drets humans. Prenent com a referent la població femenina mundial, almenys una de cada cinc dones ha estat maltractada físicament o sexualment per un home o diversos homes en algun moment de la seva vida.

Crec que tots i totes hauríem de participar en més minuts de silenci per recolzar a totes aquelles dones que han mort per culpa de la violència o a totes aquelles que pateixen en silenci y encara no tenen el valor de dir-ho. Per descomptat que cal manifestar el dolor, la ràbia i la indignació que provoca l'assassinat d'una dona, però no fem el joc a una de les regles d'or del patriarcat i que no és res més que justament el silenci de la meitat de la Humanitat. La negació de la veu i l'autoritat a les dones, el no reconeixement de la seva ciutadania, la condemna a estar callades i submises. No contestem les violències masclistes amb el silenci que, a més de no solucionar res, ens situa en una mena d'anestèsia col·lectiva que acaba beneficiant els poderosos. Substituïm els silencis i els duels, per polítiques actives d'igualtat, per accions en què les dones vagin prenent la paraula i fent seu l'espai públic, per estratègies socials i polítiques que no oblidin la intersecció de les discriminacions, els factors econòmics i culturals o en general els llastres que continuen fent que elles, les nostres companyes, visquin una mena de ciutadania de segona classe.

Superem els silencis i deixem de mirar les dones sol i gairebé exclusivament com a víctimes. No insistim en campanyes dramàtiques, ni en cares ferides, ni en els maquillatges que tapen ferides. Convertim en protagonistes del missatge que han estat capaços d'alliberar-se dels captiveris, que han de convertir-se en referent per a altres, a qui ens llencin el missatge que aquesta humanitat necessita el talent i les capacitats de la meitat femenina. Visualitzem les dones com a subjectes amb poder, autònomes, alliberades d'una identitat construïda sobre el lliurament als altres. Protegim, és clar, les víctimes, però no construïm ni el discurs ni l'acció contra les violències masclistes des d'aquella mirada que neix llastrada pel dolor i la dependència. Fem de la lluita per l'emancipació de les dones, en tots els sentits, la clau del nostre compromís contra els mascles masclistes que assassinen.

El color violeta s'associa amb la lluita feminista. El violeta, color dels sobirans, simbolitza la sang real que corre per les venes de cada lluitadora pel dret al vot, simbolitza la consciència de la llibertat i la dignitat.

Símbol de Venus o la dona. Amb aquest símbol, format per un cercle i el que sembla una creu invertida a la seva base, se simbolitza a la dona, a allò femení i, eventualment, a la fertilitat. Antigament aquest símbol representava la deessa Venus o Afrodita, al·legoria de la bellesa i l'amor.