PLANTA 4

Diversos adolescents d'uns quinze anys estan ingressats a la 4a planta d'un hospital, la planta de Traumatologia i ortopèdia traumatològica. S'hi troben els pacients que tenen els ossos i els "pelones", pacients amb Càncer ossi primari, que són sotmesos a diferents tractaments i perden els cabells i fins i tot alguna extremitat. Jorge ha estat ingressat a conseqüència d'un accident de trànsit i els doctors intenten esbrinar si aquella taca de la radiografia és un signe d'un càncer. Mentrestant, els altres adolescents: Miquel Àngel, Izan i Dani, intenten introduir-lo en el seu grup d'amics, primer moguts per la necessitat de comptar amb un nou jugador per a l'equip de bàsquet en cadira de rodes, però després, per amistat. El llargmetratge fa un recorregut pels diferents episodis que els succeeixen a l'interior de l'hospital, des de les situacions habituals com els exercicis de rehabilitació i els menjars, passant per les escapades per les diferents sales de l'edifici, les bromes a infermeres i l'humor entre companys, els banys de sol a la terrassa a l'aguait d'una model que s'imaginen en les seves ments, els partits de bàsquet, les histories d'amor ..., fins a arribar a convertir els passadissos en competicions de curses de cadires de rodes. S'alternen episodis tràgics amb altres més alegres, com succeeix amb la pèrdua del seu amic Cogombre i, per contra, amb els resultats satisfactoris de les anàlisis de Jordi. Finalment, l'amic que repara les coses a l'hospital, aconsegueix portar al grup musical d'Estopa per fer-los feliços. 

No m'ha decebut en absolut aquesta pel·lícula. M'ha agradat principalment per la forma tan senzilla i entranyable amb la qual es tracta un tema tan delicat com és aquesta tan temible malaltia. Impossible tractar aquest tema sense retratar el sofriment i el drama personal ... però vet aquí que aquests nois, els anomenats "els pelones" intenten evadir-se com poden del drama que els suposa la malaltia i fins i tot de la mateixa mort aguaitant a cada moment de la seva vida, fent les mil i una trapelleries dins de l'hospital on es veuen condemnats a viure mentre dura el tractament.

És una història de supervivència, de força, de superació. I el més dur és que són nens els que ens donen aquesta gran lliçó.