SÍMBOL DE LA PAU 

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut

 com a símbol de la pau, va ser dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per  Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica
CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir 
campanya per al desarmament nuclear) encara que després el seu significat s'estendria al sentit més general de “pau” amb què s'interpreta avui dia. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura, la cultura popular del moment i el moviment hippie. Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestaven contra la guerra
nascuts del baby boom.

Holtom es va basar en les lletres (Nuclear Disarmament) segons l'abecedari semàfor on N es representaria amb ambdós braços cap avall (un a un costat i un altre a l'altre) i la De amb un braç vertical cap amunt i un altre vertical cap avall. Temps després Holtom va admetre que es va inspirar en la pintura de Goya "3 de Maig a Madrid" on un pagès està a punt de ser afusellat, ell es va penedir de la connotació negativa del símbol i va voler que s'invertís, és a dir que apuntés cap amunt , però el seu desig va ser ignorat.

Va adornar també el llegendari escenari piràmide original del Festival de Música de Glastonbury, festival en què el 2017 més de 15.000 persones van formar el símbol més gran de la pau humà del món.