QUARESMA

CARNAVAL:

El Carnestoltes és una celebració popular que té lloc abans de la quaresma cristiana, que s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i que té data variable, entre febrer i març segons l'any. El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer.

Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat venen de la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV.

Avui dia el carnestoltes és una celebració de caràcter lúdic on abunden els jocs, la música, banquets, balls i diversió en general. A tot el món el carnestoltes és motiu de grans celebracions i festes, sent alguns llocs molt coneguts per les seves grans produccions i atractiu per als seus habitants i els turistes que busquen veure tradicions locals. El carnaval de Rio de Janeiro al Brasil, el de Venècia, a Itàlia...

CARNAVAL DE TENERIFE: 

Amb una mitjana de 5 milions de visitants cada any, el carnestoltes de Tenerife, sens dubte destaca per la seva presentació de reines, la desfilada, i amb tots els dies de festa i l'enterrament de la sardina, amb què culmina el carnestoltes. Tot i això, la festa dura fins al cap de setmana de la pinyata.

     CARNAVAL DE VENECIA:

Seguint les tradicions dels carnestoltes europeus més famosos, la màscara és l'element més representatiu del Carnestoltes de Venècia. Encara que el carnestoltes dura més de dues setmanes, els esdeveniments més importants i als que val més la pena anar durant aquesta celebració, és durant el final de la setmana o el mateix cap de setmana, quan la ciutat s'omple d'estranys emmascarats, música i diversió.

CARNAVAL DE RIO DE JANEIRO: 

El Carnaval de Brasil és considerat com un dels més populars, animats i representatius de tots els Carnavals al món sencer. Cada any, les escoles de Samba actuen en «sambòdroms» o en competicions al carrer amb què es determinen quines són les millors escoles de la ciutat

QUARESMA: 

La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià senyala per preparar-se per la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua. 

L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració de pasqua. Tradicionalment també és pràctica dejuni i abstinència.

La durada de la quaresma té origen en el simbolisme del nom quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que duraran el Diluvi, els dies que passaran Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que ajuntarà Jesús al desert. 

Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d'abril, i per tant el dimecres de Cendra i l'inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.

Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma és representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set llits, que simbolitzaven les set setmanes, i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o piment coent a la boca), a la qual s'arrencava un llit cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma. 

SETMANA SANTA:

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa la darrera setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els darrers moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.

Són una sèrie de festivitats centrades en els rituals litúrgics, si bé també es realitzen trobades familiars amb grans àpats, i són característics alguns presents, com ara el palmell o la mona.

Amb motiu d'aquesta festivitat, a Barcelona també es duen a terme processons que escenifiquen els passatges de la vida de Crist, copiats, en part, dels costums andalusos.