SÍMBOL DE LA PAU 

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut

 com a símbol de la pau, va ser dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per  Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica
CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir 
campanya per al desarmament nuclear) encara que després el seu significat s'estendria al sentit més general de “pau” amb què s'interpreta avui dia. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura, la cultura popular del moment i el moviment hippie. Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestaven contra la guerra
nascuts del baby boom.

Holtom es va basar en les lletres (Nuclear Disarmament) segons l'abecedari semàfor on N es representaria amb ambdós braços cap avall (un a un costat i un altre a l'altre) i la De amb un braç vertical cap amunt i un altre vertical cap avall. Temps després Holtom va admetre que es va inspirar en la pintura de Goya "3 de Maig a Madrid" on un pagès està a punt de ser afusellat, ell es va penedir de la connotació negativa del símbol i va voler que s'invertís, és a dir que apuntés cap amunt , però el seu desig va ser ignorat.

Va adornar també el llegendari escenari piràmide original del Festival de Música de Glastonbury, festival en què el 2017 més de 15.000 persones van formar el símbol més gran de la pau humà del món.

  

11M

L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaeda van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A Espanya havien passat alguns esdeveniments relacionats amb atemptats d'aquesta naturalesa. 

Imatge dels quatre líders reunits (d'esquerra a dreta, Barroso, Blair, Bush i Aznar), presa durant la Cimera de les Açores. Arran d'aquesta, els reunits van llançar un ultimàtum al govern iraquià perquè procedís a desarmar-se, argumentant l'existència d'armes químiques al territori governat aleshores per Saddam Hussein, mentida que posteriorment va sortir a la llum. Encara que l'expressió es refereix a un trio, en propietat també participava com a amfitrió el primer ministre portuguès, José Manuel Durão Barroso, que el novembre del 2007, sent president de la Comissió Europea, declararia que el van enganyar a la reunió de les Açores , ja que s'hi havien mostrat documents que suposadament provaven l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, però que posteriorment van resultar falsos.

Arran de l'11S, el món ha canviat de manera important. Un nou tipus de guerra, la resposta del govern Estats Units a l'enderrocament de les Torres Bessones va ser l'anunci d'un nou tipus de guerra, una on l'enemic ja no era un estat-nació i els límits del qual no estaven clarament definits. 

L'islamisme radical es va fer global, Encara que la guerra a l'Afganistan va aconseguir arrabassar a Al-Qaida el seu santuari i les operacions antiterroristes van portar eventualment a la mort del seu líder, Osama bin Laden, l'amenaça de grups islamistes radicals no ha fet més que augmentar des de l'11-S. 

L'auge de la islamofòbia, Tot i els esforços de les mateixes comunitats islàmiques per combatre, condemnar i deslligar-se de l'extremisme dels grups gihadistes, els musulmans als Estats Units han reportat des de l'11-S un increment de la islamofòbia en aquest país. Els mesos que van seguir l'atemptat contra les Torres Bessones, els crims d'odi contra musulmans es van disparar als Estats Units de 28 l'any 2000 a 481 el 2001, segons dades de l'FBI.

11M- Van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid portats a terme per terroristes propers intel·lectualment a Al-Qaeda i al Grup Islàmic Combatent Marroquí, segons la sentència de l'Audiència Nacional i la del Tribunal Suprem. persones i al voltant de dos mil van resultar ferides. Entre les 07:36 i les 07:40 (CET) de l'11 de març del 2004, en hora punta, es van produir deu explosions gairebé simultànies en quatre trens de Madrid. Més tard, i després d'un intent de desactivació, la policia va detonar de manera controlada dos artefactes que no havien esclatat. Després van desactivar un tercer que permetria, a causa del seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificació dels autors.

      

El símbol de la primera moneda, el dòlar, col·locat sobre la divisòria del quadrant superior de la circumferència sembla una S que indica el mes de setembre, quan es van donar els atemptats de Nova York. Aquesta versal està travessada per dues línies que recorden el número 11. És moneda del país de l'atemptat, Estats Units. Es donen, doncs, les cinc condicions precitades. 

El símbol de la segona moneda, l'euro, es col·loca a la dreta de la circumferència, al costat del quadrant corresponent. Girant 90 graus aquest símbol, se'ns mostra la inicial M, que indica el mes de Març, que correspon al gran atemptat de Madrid el 2004. Les dues ratlles que ara en girar apareixen verticals semblen un 11, per la qual cosa indiquen l'11 de Març. Ja és significatiu que la M visualitzada en girar el símbol de l'euro 90 graus pugui indicar tant Marzo com Madrid. Aquí també es donen les cinc condicions esmentades.

 QUARESMA

CARNAVAL:

El Carnestoltes és una celebració popular que té lloc abans de la quaresma cristiana, que s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i que té data variable, entre febrer i març segons l'any. El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer.

Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat venen de la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV.

Avui dia el carnestoltes és una celebració de caràcter lúdic on abunden els jocs, la música, banquets, balls i diversió en general. A tot el món el carnestoltes és motiu de grans celebracions i festes, sent alguns llocs molt coneguts per les seves grans produccions i atractiu per als seus habitants i els turistes que busquen veure tradicions locals. El carnaval de Rio de Janeiro al Brasil, el de Venècia, a Itàlia...

CARNAVAL DE TENERIFE: 

Amb una mitjana de 5 milions de visitants cada any, el carnestoltes de Tenerife, sens dubte destaca per la seva presentació de reines, la desfilada, i amb tots els dies de festa i l'enterrament de la sardina, amb què culmina el carnestoltes. Tot i això, la festa dura fins al cap de setmana de la pinyata.

     CARNAVAL DE VENECIA:

Seguint les tradicions dels carnestoltes europeus més famosos, la màscara és l'element més representatiu del Carnestoltes de Venècia. Encara que el carnestoltes dura més de dues setmanes, els esdeveniments més importants i als que val més la pena anar durant aquesta celebració, és durant el final de la setmana o el mateix cap de setmana, quan la ciutat s'omple d'estranys emmascarats, música i diversió.

CARNAVAL DE RIO DE JANEIRO: 

El Carnaval de Brasil és considerat com un dels més populars, animats i representatius de tots els Carnavals al món sencer. Cada any, les escoles de Samba actuen en «sambòdroms» o en competicions al carrer amb què es determinen quines són les millors escoles de la ciutat

QUARESMA: 

La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià senyala per preparar-se per la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua. 

L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració de pasqua. Tradicionalment també és pràctica dejuni i abstinència.

La durada de la quaresma té origen en el simbolisme del nom quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que duraran el Diluvi, els dies que passaran Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que ajuntarà Jesús al desert. 

Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d'abril, i per tant el dimecres de Cendra i l'inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.

Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma és representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set llits, que simbolitzaven les set setmanes, i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o piment coent a la boca), a la qual s'arrencava un llit cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma. 

SETMANA SANTA:

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa la darrera setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els darrers moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.

Són una sèrie de festivitats centrades en els rituals litúrgics, si bé també es realitzen trobades familiars amb grans àpats, i són característics alguns presents, com ara el palmell o la mona.

Amb motiu d'aquesta festivitat, a Barcelona també es duen a terme processons que escenifiquen els passatges de la vida de Crist, copiats, en part, dels costums andalusos.

 ISLAM