25 DE NOVEMBRE

Cada 25 de novembre, l'ONU pinta el món de taronja per celebrar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les dones. Aquesta data va ser escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960, per ordre del dictador dominicà Rafael Trujillo. La violència contra la dona i la nena és un tema important de salut i drets humans. Prenent com a referent la població femenina mundial, almenys una de cada cinc dones ha estat maltractada físicament o sexualment per un home o diversos homes en algun moment de la seva vida.

Crec que tots i totes hauríem de participar en més minuts de silenci per recolzar a totes aquelles dones que han mort per culpa de la violència o a totes aquelles que pateixen en silenci y encara no tenen el valor de dir-ho. Per descomptat que cal manifestar el dolor, la ràbia i la indignació que provoca l'assassinat d'una dona, però no fem el joc a una de les regles d'or del patriarcat i que no és res més que justament el silenci de la meitat de la Humanitat. La negació de la veu i l'autoritat a les dones, el no reconeixement de la seva ciutadania, la condemna a estar callades i submises. No contestem les violències masclistes amb el silenci que, a més de no solucionar res, ens situa en una mena d'anestèsia col·lectiva que acaba beneficiant els poderosos. Substituïm els silencis i els duels, per polítiques actives d'igualtat, per accions en què les dones vagin prenent la paraula i fent seu l'espai públic, per estratègies socials i polítiques que no oblidin la intersecció de les discriminacions, els factors econòmics i culturals o en general els llastres que continuen fent que elles, les nostres companyes, visquin una mena de ciutadania de segona classe.

Superem els silencis i deixem de mirar les dones sol i gairebé exclusivament com a víctimes. No insistim en campanyes dramàtiques, ni en cares ferides, ni en els maquillatges que tapen ferides. Convertim en protagonistes del missatge que han estat capaços d'alliberar-se dels captiveris, que han de convertir-se en referent per a altres, a qui ens llencin el missatge que aquesta humanitat necessita el talent i les capacitats de la meitat femenina. Visualitzem les dones com a subjectes amb poder, autònomes, alliberades d'una identitat construïda sobre el lliurament als altres. Protegim, és clar, les víctimes, però no construïm ni el discurs ni l'acció contra les violències masclistes des d'aquella mirada que neix llastrada pel dolor i la dependència. Fem de la lluita per l'emancipació de les dones, en tots els sentits, la clau del nostre compromís contra els mascles masclistes que assassinen.

El color violeta s'associa amb la lluita feminista. El violeta, color dels sobirans, simbolitza la sang real que corre per les venes de cada lluitadora pel dret al vot, simbolitza la consciència de la llibertat i la dignitat.

Símbol de Venus o la dona. Amb aquest símbol, format per un cercle i el que sembla una creu invertida a la seva base, se simbolitza a la dona, a allò femení i, eventualment, a la fertilitat. Antigament aquest símbol representava la deessa Venus o Afrodita, al·legoria de la bellesa i l'amor.

CALENDARI LITÚRGIC

 El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles solars i lunars. Es basa en les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l'any i que es distribueixen en diversos cicles. En aquests cicles hi ha unes festes fixes i unes altres que són mòbils. Les fixes són el nadal, l'Epifania i les festes dels sants o de la Mare de Déu. La principal d’aquestes darreres és la festa de Pasqua de Resurrecció, entorn de la qual es fixen la resta de festes que en depenen i que configuren tot el cicle.

El calendari es va anar formant al llarg dels segles. Al principi només hi havia el Diumenge i la Pasqua, després a Pentacost i després la resta. Els missioners quan evangelitzaven van anar introduïnt més festes per donar un significat diferent del cristianisme. D'aquesta manera, van agafar algunes festes paganes i les van transformar perquè tinguessin un significat cristià. El naixement de Jesús el van introduir coincidint amb el solstici d'hivern. 

En aquest calendari hi ha diversos colors on cadascun representa una qualitat diferent. El blanc simbolitza la puresa i l'alegria i s'utilitza al Nadal i la Pasqua. D'altra banda, el color verd significa esperança i s'utilitza en el temps ordinari. Seguidament trobem el color lila que representa el dol i la penitència i s'utilitza a advent, quaresma i setmana santa. Finalment, el vermell vol donar a entendre el foc de l'esperit sant i el martiri i s'utilitza en les festes dels màrtits i Pentacosta. 

L'advent és un temps d'espera per al naixement de Déu en el món. Es recordar a Crist que va néixer a Belen i que vindrà novament com a rei al final dels temps. Es preparar el camí cap al Nadal. Aquest temps litúrgic consta de les quatre setmanes abans del 25 de decembre, abastant els 4 diumenges d advent.

En acabar l'Advent, comença el Temps de Nadal, que va des del Nadal o el Naixement, que se celebra el 25 de desembre i ens recorda que Déu va venir a aquest món per salvar-nos.

L´Epifania se celebra cada 6 de gener i ens recorda la manifestació pública de Déu a tots els homes. Aquí conclou el Temps de Nadal.

La Quaresma comença amb el Dimecres de Cendra i es prolonga durant els quaranta dies anteriors al Triduo Pascual. És un temps de pregària, penitència i dejuni. És temps per a la conversió del cor.

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba amb el Diumenge de Resurrecció. Al Triduo Pascual es recorda i es viu juntament amb Crist la seva Passió, Mort i Resurrecció.

L'aigua significa vida, nou naixement i simbolitza l'esperit Sant. S'utilitza al Baptisme, en les aspersions, exèquies i en l'Eucaristia. 

El foc és com la resurrecció de Crist i l'Esperit Sant, s'empra a la Vigília Pasqual i en la dedicació de l'altar.

Com a arbre de la vida i de la victòria pasqual,  s'adora en les celebracions del divendres sant. A més, presideix l' Eucaristia i les processons. 

QUÉ BELLO ES VIVIR

En aquesta pel·lícula, com el propi títol indica es pot intuir que el missatge que vol donar és que la vida és un regal molt bonic i hem d'aprofitar-lo.

El que aquest home ha d'entendre és que les ensopegades són necessàries per aprendre, per aixecar-se, per tornar-ho a intentar; perquè la seva segona oportunitat no és tornar al passat i fer les coses diferents, sinó descobrir l'impacte de les seves decisions a l'aquí i ara, aprendre a bregar amb les conseqüències dels seus actes. Així ho fa veure Clarence, l'àngel enviat a ajudar-lo i qui mostra a George com seria el món si ell mai no hagués existit: què seria de la gent que va confiar i es va recolzar en ell, què seria de la seva família i d'aquells amb els qui en algun punt va coincidir.

George, gràcies a l'escenari que li presenta Clarence, s'ha d'adonar que hi ha moltes maneres de complir somnis, perquè aquests somnis canvien i evolucionen. Ell se sent atrapat a les injustícies d'un món que creu, o considera, que li ha fallat, i pensa que ha hagut de renunciar als seus somnis producte de les desigualtats del món, específicament l'economia.

La seva decisió de canviar una oportunitat per una altra implica evolucionar com a persona i modificar aquestes expectatives de vida que espera per a si mateix, perquè ell mateix ja no és la mateixa persona que va ser fa 10 o 20 anys enrere, perquè el món tampoc és el mateix i ho que pot esperar o desitjar del seu futur ha d'adaptar-se a la vida que està vivint ara.

La seva lliçó més important serà aprendre a apreciar els petits detalls, aquells on recau la felicitat, i agrair pel que ha aconseguit, donar-se per satisfet amb els seus èxits personals i familiars, cosa que només és possible si es permet enfocar-se als triomfs, no a les caigudes. Centrant-se per fi no a l'ombra del que va poder ser, sinó a la vàlua de qui sí que és, una persona bondadosa i amable que amb les seves accions, valors , suport i solidaritat cap als altres. George va començar a viure el dia a dia per inèrcia, quedant-se dins amb les penes, en lloc de deixar-les sortir al moment. No es tracta d'ignorar els problemes o fer-los menys, sinó, a més d'aprendre'n, quedar-se amb la lliçó implícita, no pas malgrat l'infortuni.

  

Aquest símbol representa la importància que té una família unida. Simbolitza a totes les persones que la formen i l'estima que es tenen entre tots.

El símbol de positivisme representa que de les coses negatives que ens passen a la vida sempre hem de treure alguna cosa positiva, hem de viure d'una manera optimista sense estancar-nos en el dolent.

LA VIDA I LA MORT

 VIDA: 

El concepte de vida és difícil de definir, ja que depenen del punt de vista amb que la situem obtindrem una resposta o una altra. 
La vida, des de la biologia, es defineix com la capacitat de néixer, respirar, desenvolupar-se, procrear, evolucionar i morir. A més, per considerar que hi hagi vida, es necessari que es faci un intercanvi de energia i matèria. 
Seguidament, des del punt de vista de la física es considera que la vida pot ser entesa com el temps que duren les coses o bé com la fase evolutiva, és a dir, per exemple les estrelles tenen vida, cosa que resultaria incompatible des de la biologia. 

D'altra banda trobem la filosofia, que expressa que la vida és un terme complex de definir ja que depenen del filòsof i de la corrent ideològica que s'analitzi, la resposta que s'obtingui serà diferent. Es trobem filòsofs en contra de la distinció de "cos i ànima" o "raó i cos". Per a altres filòsofs, la vida és un conjunt d'experiències. Dins d'aquesta concepció la vida no pot ser entesa per altres disciplines, ja que els passa als éssers vius, és per això que no es pot definir la vida com una ciència exacta.

Finalment, el catolicisme representa la vida d'una manera totalment diferent. Diu que la vida humana condueix l'ànima a la plenitud eterna en un període de temps. I També expressa que el pagament del pecat és la mort, però el don de Déu és la vida eterna en unió amb Crist. 

La triqueta és un símbol que simbolitza la vida, la mort i la reencarnació segons els celtas. També se li assigna la triple dimensió de la igualtat, l'eternitat i la invisibilitat.  

Es relaciona amb les etapes de divisió de la mòrula de l'embrió animal i amb la creació del món en set dies del relat bíblic.

Representa l'arbre genealògic, cadascuna de les parts es vincula amb el cicle de la vida. Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc i les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que cal prendre al moment de transitar-los.

Per a mi la vida és un regal que ens han donat per aprofitar-lo, en ella hem de viure moltes sensacions, emocions, sentiments, experiències... però sobre tot hem de experimentar bons i dolents moments, per aprendre i créixer com a persones, que a vegades depenen de nosaltres mateixos i en altres situacions depenen de circumstàncies externes. En tot cas, la vida té un dret fonamental que s'ha de protegir, des del moment en el que naixem fins al que morim, totes les persones tenen el dret de viure i morir d'una manera digna, i que només hauria de perdre's per causes naturals o accidents. 

No crec que només hi hagi una definició de vida, crec que n'hi han un mun de explicacions ja que per a cada persona el concepte de vida és un terme diferent. 

MORT:

Igual que la vida, la mort té més d'una definició o més d'un punt de vista per a les persones arreu del món. 

La mort, en general, és el final de la vida, o la seva interrupció, o el contrari a la vida, segons com es miri. És una cosa inevitable que els éssers humans tenim en comú amb absolutament totes les formes de vida. No obstant això, només els éssers humans tenim consciència de que algun dia haurem e morir.   

Segons la tradició monoteista, que abarca les religions del cristianisme, el judaisme i l'islam, la mort és l'instant de separació de cos i ànima. A més, comparteixen l'idea de que després de la mort, l'ànima serà sotmesa a judici per Déu per decidir si arribarà a la salvació eterna o al càstig etern.

S'ha associat com una metàfora del pas del temps amb la mortalitat com a única finalitat possible. Com que el fluir del temps, s'escapa i ens apropa cada cop més a la mort

A la societat occidental, el negre és el color de la mort, del dol. A l'hinduisme, representa el temps; a la Xina, l'hivern, i per als egipcis, la resurrecció

Considerat com a au de mal averany, ronda pels cementiris i presagia mort i destrucció.

Per a mi la mort és el fi de tota una vida plena de experiències i emocions. Jo personalment no crec que hagi res més enllà de la mort, ni un cel i un infern, ni cap reencarnació, ni tan sols convertir-se en un esperit. Crec que una vegada que et vas d'aquest món no tornes a ser cap altra cosa més, deixes d'existir en qualsevol lloc. L'únic que roman són els records a la memòria dels éssers que estimaven a aquella persones i li tenien estima.

D'altra banda també penso que la mort és com una manera que té la vida de dir-nos que s'ha d'aprofitar fins a l'últim segon, s'ha de viure una vida que vulguis recordar el dia de demà i que al final dels teus dies puguis recordar tots els moments feliços i dolents que has tingut i dir que no te'n penedeixes de res.