11M

L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaeda van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A Espanya havien passat alguns esdeveniments relacionats amb atemptats d'aquesta naturalesa. 

Imatge dels quatre líders reunits (d'esquerra a dreta, Barroso, Blair, Bush i Aznar), presa durant la Cimera de les Açores. Arran d'aquesta, els reunits van llançar un ultimàtum al govern iraquià perquè procedís a desarmar-se, argumentant l'existència d'armes químiques al territori governat aleshores per Saddam Hussein, mentida que posteriorment va sortir a la llum. Encara que l'expressió es refereix a un trio, en propietat també participava com a amfitrió el primer ministre portuguès, José Manuel Durão Barroso, que el novembre del 2007, sent president de la Comissió Europea, declararia que el van enganyar a la reunió de les Açores , ja que s'hi havien mostrat documents que suposadament provaven l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq, però que posteriorment van resultar falsos.

Arran de l'11S, el món ha canviat de manera important. Un nou tipus de guerra, la resposta del govern Estats Units a l'enderrocament de les Torres Bessones va ser l'anunci d'un nou tipus de guerra, una on l'enemic ja no era un estat-nació i els límits del qual no estaven clarament definits. 

L'islamisme radical es va fer global, Encara que la guerra a l'Afganistan va aconseguir arrabassar a Al-Qaida el seu santuari i les operacions antiterroristes van portar eventualment a la mort del seu líder, Osama bin Laden, l'amenaça de grups islamistes radicals no ha fet més que augmentar des de l'11-S. 

L'auge de la islamofòbia, Tot i els esforços de les mateixes comunitats islàmiques per combatre, condemnar i deslligar-se de l'extremisme dels grups gihadistes, els musulmans als Estats Units han reportat des de l'11-S un increment de la islamofòbia en aquest país. Els mesos que van seguir l'atemptat contra les Torres Bessones, els crims d'odi contra musulmans es van disparar als Estats Units de 28 l'any 2000 a 481 el 2001, segons dades de l'FBI.

11M- Van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid portats a terme per terroristes propers intel·lectualment a Al-Qaeda i al Grup Islàmic Combatent Marroquí, segons la sentència de l'Audiència Nacional i la del Tribunal Suprem. persones i al voltant de dos mil van resultar ferides. Entre les 07:36 i les 07:40 (CET) de l'11 de març del 2004, en hora punta, es van produir deu explosions gairebé simultànies en quatre trens de Madrid. Més tard, i després d'un intent de desactivació, la policia va detonar de manera controlada dos artefactes que no havien esclatat. Després van desactivar un tercer que permetria, a causa del seu contingut, iniciar les primeres indagacions que conduirien a la identificació dels autors.

      

El símbol de la primera moneda, el dòlar, col·locat sobre la divisòria del quadrant superior de la circumferència sembla una S que indica el mes de setembre, quan es van donar els atemptats de Nova York. Aquesta versal està travessada per dues línies que recorden el número 11. És moneda del país de l'atemptat, Estats Units. Es donen, doncs, les cinc condicions precitades. 

El símbol de la segona moneda, l'euro, es col·loca a la dreta de la circumferència, al costat del quadrant corresponent. Girant 90 graus aquest símbol, se'ns mostra la inicial M, que indica el mes de Març, que correspon al gran atemptat de Madrid el 2004. Les dues ratlles que ara en girar apareixen verticals semblen un 11, per la qual cosa indiquen l'11 de Març. Ja és significatiu que la M visualitzada en girar el símbol de l'euro 90 graus pugui indicar tant Marzo com Madrid. Aquí també es donen les cinc condicions esmentades.

 QUARESMA

CARNAVAL:

El Carnestoltes és una celebració popular que té lloc abans de la quaresma cristiana, que s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i que té data variable, entre febrer i març segons l'any. El carnaval combina elements com ara disfresses, grups que canten cobles, desfilades i festes al carrer.

Segons alguns historiadors, els orígens d'aquesta festivitat venen de la Sumèria i l'Egipte antics, fa més de 5.000 anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi romà, des d'on es va expandir el costum per Europa, essent portat a Amèrica per els navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV.

Avui dia el carnestoltes és una celebració de caràcter lúdic on abunden els jocs, la música, banquets, balls i diversió en general. A tot el món el carnestoltes és motiu de grans celebracions i festes, sent alguns llocs molt coneguts per les seves grans produccions i atractiu per als seus habitants i els turistes que busquen veure tradicions locals. El carnaval de Rio de Janeiro al Brasil, el de Venècia, a Itàlia...

CARNAVAL DE TENERIFE: 

Amb una mitjana de 5 milions de visitants cada any, el carnestoltes de Tenerife, sens dubte destaca per la seva presentació de reines, la desfilada, i amb tots els dies de festa i l'enterrament de la sardina, amb què culmina el carnestoltes. Tot i això, la festa dura fins al cap de setmana de la pinyata.

     CARNAVAL DE VENECIA:

Seguint les tradicions dels carnestoltes europeus més famosos, la màscara és l'element més representatiu del Carnestoltes de Venècia. Encara que el carnestoltes dura més de dues setmanes, els esdeveniments més importants i als que val més la pena anar durant aquesta celebració, és durant el final de la setmana o el mateix cap de setmana, quan la ciutat s'omple d'estranys emmascarats, música i diversió.

CARNAVAL DE RIO DE JANEIRO: 

El Carnaval de Brasil és considerat com un dels més populars, animats i representatius de tots els Carnavals al món sencer. Cada any, les escoles de Samba actuen en «sambòdroms» o en competicions al carrer amb què es determinen quines són les millors escoles de la ciutat

QUARESMA: 

La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià senyala per preparar-se per la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua. 

L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per a la celebració de pasqua. Tradicionalment també és pràctica dejuni i abstinència.

La durada de la quaresma té origen en el simbolisme del nom quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que duraran el Diluvi, els dies que passaran Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que ajuntarà Jesús al desert. 

Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. El Diumenge de resurrecció sempre cau entre el 22 de març i el 25 d'abril, i per tant el dimecres de Cendra i l'inici de la Quaresma oscil·laran entre el 4 de febrer i el 10 de març.

Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma és representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set llits, que simbolitzaven les set setmanes, i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o piment coent a la boca), a la qual s'arrencava un llit cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma. 

SETMANA SANTA:

La Setmana Santa és el conjunt de celebracions de caràcter religiós que es fa la darrera setmana de Quaresma, entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció, és a dir, el dia de Pasqua. Les festivitats commemoren els darrers moments de la vida de Jesús: el Diumenge de Rams és el dia que se celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem, el Dijous Sant és la data de l'Últim Sopar, el Divendres Sant recorda la crucifixió, el Dissabte Sant és dia de dol i, finalment, el diumenge de Pasqua se celebra la resurrecció.

Són una sèrie de festivitats centrades en els rituals litúrgics, si bé també es realitzen trobades familiars amb grans àpats, i són característics alguns presents, com ara el palmell o la mona.

Amb motiu d'aquesta festivitat, a Barcelona també es duen a terme processons que escenifiquen els passatges de la vida de Crist, copiats, en part, dels costums andalusos.

 ISLAM

 SÍMBOLS CRISTIANS 

Alfa i Omega Alfa (α o Α) i Omega (ω o Ω) són la primera i darrera lletra de l'alfabet grec, respectivament. Això s'associa amb el principi i la fi, per tant representa la naturalesa eterna de Déu.

Es té constància que el símbol Alfa i Omega es va començar a utilitzar al voltant del segle IV. Sovint s'utilitza en representacions en combinació amb altres símbols cristians, com ara el Crismó. Tot i ser un símbol basat en lletres gregues ha estat històricament més utilitzat a les tradicions de l'església occidental que a l'església ortodoxa oriental.

El símbol del colom és també un símbol recurrent en el cristianisme. El colom és esmentat en diferents evangelis en relació amb el baptisme de Jesucrist.

Basant-se en els evangelis, el colom ha estat entre els cristians un símbol de l´Esperit Sant. Aquest simbolisme s'ha vist reflectit sovint en part de l'art religiós del cristianisme. 

El símbol del colom també apareix al llibre del Gènesi. En un fragment del llibre s'explica que Noè va enviar un colom a buscar terra ferma. El colom va tornar amb una branca d'olivera. Això va ser la prova que havia trobat terra i que era de nou possible viure en pau amb la natura després del diluvi universal. En aquest sentit, el colom amb una branca d'olivera és un símbol de pau.

La Creu de Jerusalem, també coneguda com a creu de les Creuades o creu de Terra Santa, és un símbol històrica del cristianisme. Aquesta creu es forma a partir de cinc creus més. Hi ha una creu central en forma de creu grega amb remats rectes als seus extrems. Aquest tipus de creu central també es coneix com a creu potenzada. La creu de Jerusalem es completa amb una creu grega més petita a cada quadrant de la creu principal. Aquestes creus menors es coneixen com a creuetes.

Hi ha diferents interpretacions entorn el significat de la creu de Jerusalem. Un possible significat indica que la creu principal representa Jesucrist mentre que les quatre creuetes representen els quatre evangelistes. També és possible interpretar les cinc creus com les cinc ferides que va patir Jesucrist en ser crucificat.

El Crismón, també conegut com Chi Ro, és un dels primers cristogrames format per les dues primeres lletres de la paraula grega Crist (ΧΡΙΣΤΟΣ), és a dir, la lletra Chi (X) i la lletra Rho (P). Aquest símbol va ser utilitzat al segle IV d. C. per l'emperador romà Constantino I com estendard.

És habitual veure aquest símbol acompanyat d'un altre dels símbols cristians més importants, l'Alfa i l'Omega. 

Segons algunes fonts aquest símbol era utilitzat també en èpoques precristianes com abreviació de chreston, que significa útil. Segons aquesta versió aquesta abreviació s'escrivia als marges de les pàgines per identificar passatges interessants.

 PARÀBOLA DE LA OVELLA PERDUDA

El pastor de la història tenia cent ovelles, i amb un nombre tan gran, tot i així va aconseguir descobrir que en faltava una. Deixa el ramat per rescatar-la. I una vegada ja la va trobar, ple de felicitat, la va agafar i se la va posar sobre les seves espatlles. En arribar a casa, reuneix a tots els seus amics i veïns, dient-los: Gaudiu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella que s'havia perdut. Us dic que així hi haurà més goig al cel per un pecador que se'n penedeix, que per noranta-nou justos que no necessiten penediment.

Igual que la paràbola del fill pròdig, Jesús indica que Déu s'alegra pel penediment d'aquells que s'aparten de la fe. Jesús explica que cada ànima té valor per a Déu i val la pena portar-la de nou a la cleda.

Es considera que la paràbola de l'ovella perduda constitueix un passatge que té per nota la misericòrdia de Déu envers els pecadors, i una referència directa al caràcter positiu del perdó, en el marc un ensenyament que diferencia el pecat del pecador. L'enfocament central d'història és el goig que va sentir aquell home per l'ovella trobada; simplement aquest és el centre de l'ensenyament de Jesús en aquesta paràbola. Ens mostra a un Déu que s'alegra quan una dels seus fidels torna als braços, per això fa festa; per tal de celebrar al perdut que és trobat. Cal tenir molt clar que segons aquesta paràbola “per a Déu tots els homes són de la seva cleda, cristians o no”. Això incloïa les prostitutes, els fariseus, els publicans i escribes, és a dir, absolutament tots.

La pèrdua o pèrdua d'aquesta ovella ens representa a tots aquells que s'han allunyat inconscientment o conscientment de Déu, de les seves benediccions, de la vida que Déu va prometre.

Per a mi aquesta paràbola representa que no tothom té el mateix camí, cadascú viu la vida com vol i com pot, però es clar que a vegades no fem les coses com haurien de fer-les i necessitem l'ajuda d'algú que ens torni a posar en el nostre camí. Ens hem d'ajudar els uns als altres i a vegades perdonar i oblidar coses que han passat al passat. 

SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS 

El número 3 és molt important respecte a déu. Veiem Déu repetint una frase tres vegades a diversos llocs de les Escriptures. Jesús torna a pregar al Jardí de Getsemaní tres vegades. Déu crida el profeta Samuel tres vegades. Jesús repeteix la frase «apaivaga les meves ovelles» a Pere tres vegades. D'altra banda, No podem parlar-ne del tres sense parlar de com Jesús es va aixecar després de tres dies. A la cultura jueva, tres dies després de la mort van indicar que estaven realment morts. Per tant, Jesús realment va conquerir la mort en no aixecar-se fins al tercer dia.

Seguidament, a l'Escriptura, tenim tres patriarques: Abraham, Isaac i Jacob. Aquests van ser els pares de la nació israelita, el poble de Déu. També, els Reis Mags presenten a Jesús tres regals: or, encens i mirra. I per finalitzar, no podem mirar el número tres sense mirar la Trinitat: Déu és tres en un: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

El número 7, en canvi, simbolitza allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades",
deixant clar que la idea era perdonar sempre. D'altra banda, també s'ha de destacar que Déu va crear el món en 7 dies, creant el gènesi. 

El número 12 és considerat com un dels números més importants que s'esmenten a la Bíblia. Per entendre el significat i la importància d'aquest número, recordem que hi ha 12 mesos l'any i també hi ha 12 signes diferents del zodíac.
A l'Antic Testament es diu que Jacob va tenir 12 fills i que estaven formant les 12 tribus

d'Israel. Segons el Nou Testament, hi havia 12 apòstols de Jesucrist. Al principi Jesús tenia 12 deixebles i més tard es van convertir en els seus apòstols. Al Llibre d'Apocalipsi es diu que hi havia 12 portes al Regne de Déu i també hi havia 12 àngels que guardaven les portes. Un altre fet bíblic és que Elies va construir l'altar que es compon de 12 pedres. Un altre fet esmentat a la Bíblia és que la Verge Maria va romandre 12 anys al temple.

Quaresma del llatí tardà «quadragesima», significa 40 dies, un nombre que no va ser escollit a l'atzar per a aquest període de reflexió que s'obre amb dimecres de cendra i es perllonga fins a la Setmana Santa. La referència bàsica a la Bíblia al número quaranta són els quaranta anys passats al desert pel poble d'Israel. També es parla dels quaranta dies que va estar

Elies a la muntanya Horeb. Les temptacions de Jesús fan referència als quaranta anys d'èxode. Quan Déu va enviar el diluvi, quaranta dies i quaranta nits va estar plovent sobre la terra. 

NOTÍCIA 

Quan una persona estava a punt de veneïr al seu animal, de cop i volta, es va quedar incomunicat pel temporal Ramona, a causa d'això va estar tota la setmana dels barbuts sense sortir de casa. 

Aquesta setmana inclou set dies, entre el 15 i el 22 de gener, En primer lloc, del 15 al 17 de gener celebrem Sant Mauro Abad (15 de gener), Sant Pau l'Ermità (també 15 de gener) i Sant Antoni Abad (17 de gener). Els segueixen Sant Fructuós de Braga (21 de gener) i Sant Vicent Màrtir (22 de gener). També hi ha qui inclou en aquest període alguns altres sants barbuts menors, com sant Benet i sant Efigi (15 de gener), sant Faci (18 de gener) i sant Canut (19 de gener). La setmana s'anomena així per una raó cristiana i diuen que la barba no és només un ornament estètic en el cas de la iconografia que els representa, segons la saviesa popular, aquestes celebracions cauen la setmana més freda de l'any i aconsellen abrigar-se. 

 

En el moment que va haver de quedar-se a la seva casa, s'en va recordar que havia quedat amb els seus amics per festejar la festa dels Tres Tombs. 

Aquesta festa se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya al voltant del 17 de gener i que consisteixen a les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

  

Mentre que estava a casa va començar a tremolar, ja que es va adornar de que feia massa fred, va buscar per internet les temperatures que hi havia a la població i li van sortir unes molt baixes, les més baixes de l'any. 

Amb una anàlisi de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el mes més fred de l'any. La saviesa popular acumula les experiències de generacions, i la coincidència amb aquest seguit de sants barbuts, ha donat que aquesta setmana sigui coneguda amb aquest nom.

S'atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves barbes blanques enormes. En efecte, la iconografia més antiga d'aquests personatges ens els presenta com un ancià de barbes nevades enormes, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.