CASTANYADA VS HALLOWEEN

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de “Tots Sants”, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d'aquesta diada, el vespre del 31 d'octubre. Es fa per honrar i recordar els que ja no estan entre nosaltres , i com una celebració de l'estació de la tardor. 

Entre els dies 1 i 11 de novembre, la tradició és fer una festa on no faltin les castanyes torrades, els panellets, el vi, els moniatos, les fruites confitades... En aquestes festes, a gent sol usar una vestimenta específica, una faldilla ample, un davantar negre, un mocador al cap... 

L'origen de la castanyada es va formar abans que comencés a celebrar Tots Sants, les famílies es reunien al voltant del foc per vetllar als difunts. Per fer-ho, menjaven els aliments més típics de la tardor, que es cuinaven al foc amb moscatell mentre resaven. Una altra llegenda explica que durant la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre els campaners no deixaven de repicar les campanes perquè totes les famílies recordessin que havien de resar per l'ànima dels seus éssers estimats difunts. Quan descansaven, recuperaven forces menjant el que la ciutadania els portava, que normalment eren castanyes, els primers fruits de la tardor.

Les castanyes són un símbol que representen la tardor, i també un símbol de felicitat per a moltes famílies als qui els agrada celebrar la castanyada. Mengen castanyes tots junts i això implica passar un moment familiar molt dolç. 

Les castanyeres són persones que es dediquen a vendre castanyes rostides pel carrer.  Representen l'alegria per als nens i es celebra el 31 de novembre.

HALLOWEEN: 

Halloween també conegut com a Nit de Bruixes, és una festa d'origen pagà que se celebra el 31 d'octubre i les arrels del qual provenen d'un antic festival cèltic de fa més de 3.000 anys conegut com a Samhain. 

Tot i que actualment és un dia de disfresses, dolços i nens els seus orígens no són tan alegres. La festa se celebrava a Irlanda quan la temporada de collites tocava al final i començava l'any nou cèltic. Es creia que aquesta nit els esperits dels morts podien caminar entre els vius. Es creu que l'ús de màscares era per espantar els esperits malignes. També se celebraven banquets a les tombes dels avantpassats familiars. Els ritus sagrats celebrats tenien en els seus orígens un caràcter purificador i religiós entre els quals hi havia la comunicació amb els morts, als quals se'ls ajudava a trobar el seu camí col·locant espelmes enceses a les finestres.

Actualment el Halloween se celebra a Jardins, finestres, portes… tot decorat amb garlandes, espelmes i carbasses de Halloween. A més de festes de disfresses a cases i bars, s'organitzen visites a cementiris o tours per cases encantades. Hotels i parcs d'atraccions organitzen festes temàtiques on acudeixen turistes de tot el món.

  

Les bruixes tenen un paper molt representatiu, ja que Halloween també és conegut con la nit de bruixes. Segons la tradició popular, són fetilleres que usen màgia negra. Es diu que aquesta nit el diable convoca les bruixes a una festa coneguda com un aquelarre, i per això se les pot veure durant Halloween.

Les màscares i disfresses que s'utilitzen en aquesta data s'usen per espantar els mals esperits com bruixes, follets, fantasmes, vampirs, homes llop o zombis. S'usen com a protecció, per no ser detectats pels esperits malignes. A dia d'avui, també s'utilitzen per gaudir d'una bona festa. 

Els gats negres tenen fama de ser éssers demoníacs que porten mala sort. Segons la llegenda cèltica, les bruixes usen la disfressa de gats per passejar per la ciutat i passar desapercebudes.

DIA DE TOTS ELS SANTS: 

L'1 de novembre se celebra el Dia de Tots Sants, una data catòlica que busca rendir homenatge a tots els sants que han existit al llarg de la història i fins i tot aquelles ànimes que ja han passat el purgatori i es troben al cel.

L'església solia celebrar el dia de la mort d'un màrtir que va donar la vida per l'obra de Déu. Però després de la gran persecució, un gran nombre de cristians van morir a mans de l'exèrcit romà, l'Església va haver d'agrupar els seus màrtirs en una sola festivitat. La primera celebració d'un dia per a Tots Sants es remunta a Antioquia el diumenge abans de les festes de Pentecosta durant les pasqües. No seria fins l'any 731 que el Papa Gregori III consagraria la Basílica de Sant Pere a tots els sants i establiria la festivitat l'1 de novembre.

En aquest dia se sol ir a visitar als familiars difunts, no de manera trista, sinó que es fa un homenatge de caràcter feliç. 

  

El cementiri és un símbol representatiu d'aquest dia ja que moltes famílies van a cap allà per fer una visita a algun mort especial per a ells. 

L'església celebra la festa dels difunts i els rendeix homenatge, ja que han superat el purgatori i gaudeixen de la vida eterna amb la presència de Déu. 

DIA DELS MORTS: 

El Dia de Morts és una celebració tradicional mexicana i d'altres zones de Llatinoamèrica que honra els morts. Té lloc els dies 1 i 2 de novembre i està vinculada a les celebracions catòliques de Dia dels Fidels Difunts i Tots Sants.

En aquest dia es fan uns altars, en els que a través d'aquest les persones recorden als seus difunts, col·loquen fotografies, paper picat, pa de mort i aquells aliments que els hi gustava en vida. Aquest altar ho decoren amb unes calaveres, unes quantes flors, vetlladors...

Normalment es posa l'ofrena de Dia de Morts a partir del 25 d'octubre. Aquesta data és el punt d‟inici per posar l‟altar als familiars difunts, fins al 3 de novembre. 

  

La tradició requereix que cada ofrena tingui representats els quatre elements; terra, aire, foc i aigua. Aquest element representa l'aire. Molts paperets es col·loquen en color morat que simbolitza el dol.

Aquest és un dels components més importants d'una ofrena. La seva estructura, amb alguns cercles a la part superior, simbolitza els cranis dels ja morts, i el gust de tarongina del pa, és una manera de recordar els difunts.

Representen el foc, un altre dels quatre elements de la natura. Es creu que la llum de les vetlladores il·luminarà el camí dels esperits de tornada a casa.

 TRES SÍMBOLS DE LA PLANTA 4

POLSERA VERMELLA: 

La polsera vermella és un símbol que representa a pacients que requereixen una vigilància estricta, com per a persona que han ingressat en serveis de cuidats intensius o per pacients post quirúrgics amb una estricta vigilància com cirurgies majors o que estan inestables. Bàsicament és per a aquells que poden tenir en risc la seva vida, com a persones amb traumatismes severs de crani o hemorràgies. També es poden utilitzar per identificar als pacients que pateixen alguna al·lèrgia.  

 

Les polseres vermelles hem semblen molt bona idea, ja que a aquest pacients se'ls dona una majors importància a causa del seu estat, i per tant, tenen uns majors cuidats per al seu benestar. Els nois de Planta 4 li donen un valor simbòlic, ja que lis donen una polsera cada vegada que els operen i ells ho llueixen amb una gran valentia i força. Per a ells és una unió de grup i d'amor, davant totes les adversitats que tenen. 

CÀNCER D'ÓS:

El càncer d'os és un tumor ossi maligne (cancerós) que destrueix el teixit ossi normal. No tots els tumors ossis són malignes. De fet, els tumors benignes (no cancerosos) de l'os són més comuns que els tumors malignes. Aquest càncer té uns símptomes com per exemple, dolor d'ossos, inflamació en l'àrea afectada, debilitat en els ossos que provoquen fractures, fatiga, pèrdua de pes...

Per a mi, el càncer és una malaltia molt greu i que s'ha de tractar amb molta cura. Sincerament és una de les coses més dures que hi ha i superar aquesta malaltia és realment molt complexa. Les persones que ho superen són realment supervivents que han patit un moment a la seva vida molt complicat.

AMISTAT: 

L'amistat és una relació afectiva que es pot establir entre dos o més individus, a la qual estan associats valors fonamentals com l'amor, la lleialtat, la solidaritat, la incondicionalitat, la sinceritat i el compromís, i que es cultiva amb el tracte assidu i l'interès recíproc al llarg de el temps.

L'amistat pot sorgir entre homes i dones, nuvis, esposos, familiars amb qualsevol classe de vincle, persones de diferents edats, religions, ideologies, cultures, extracció social, etc. Fins i tot, una amistat es pot establir entre un ésser humà i un animal.

  

L'amistat és una necessitat de l'ésser humà per sobreviure i relacionar-se amb els altres. És molt difícil estar sols viure sense ningú amb qui comunicar-nos. Som éssers incomplets, necessitats dels altres, del seu reconeixement, del seu afecte, del seu amor, necessitem persones en qui confiar. Però també hem de pensar que no totes les persones són vàlides per a la nostra confiança, hem d'escollir bé en qui confiar i a qui estimar. 

 PLANTA 4

Diversos adolescents d'uns quinze anys estan ingressats a la 4a planta d'un hospital, la planta de Traumatologia i ortopèdia traumatològica. S'hi troben els pacients que tenen els ossos i els "pelones", pacients amb Càncer ossi primari, que són sotmesos a diferents tractaments i perden els cabells i fins i tot alguna extremitat. Jorge ha estat ingressat a conseqüència d'un accident de trànsit i els doctors intenten esbrinar si aquella taca de la radiografia és un signe d'un càncer. Mentrestant, els altres adolescents: Miquel Àngel, Izan i Dani, intenten introduir-lo en el seu grup d'amics, primer moguts per la necessitat de comptar amb un nou jugador per a l'equip de bàsquet en cadira de rodes, però després, per amistat. El llargmetratge fa un recorregut pels diferents episodis que els succeeixen a l'interior de l'hospital, des de les situacions habituals com els exercicis de rehabilitació i els menjars, passant per les escapades per les diferents sales de l'edifici, les bromes a infermeres i l'humor entre companys, els banys de sol a la terrassa a l'aguait d'una model que s'imaginen en les seves ments, els partits de bàsquet, les histories d'amor ..., fins a arribar a convertir els passadissos en competicions de curses de cadires de rodes. S'alternen episodis tràgics amb altres més alegres, com succeeix amb la pèrdua del seu amic Cogombre i, per contra, amb els resultats satisfactoris de les anàlisis de Jordi. Finalment, l'amic que repara les coses a l'hospital, aconsegueix portar al grup musical d'Estopa per fer-los feliços. 

No m'ha decebut en absolut aquesta pel·lícula. M'ha agradat principalment per la forma tan senzilla i entranyable amb la qual es tracta un tema tan delicat com és aquesta tan temible malaltia. Impossible tractar aquest tema sense retratar el sofriment i el drama personal ... però vet aquí que aquests nois, els anomenats "els pelones" intenten evadir-se com poden del drama que els suposa la malaltia i fins i tot de la mateixa mort aguaitant a cada moment de la seva vida, fent les mil i una trapelleries dins de l'hospital on es veuen condemnats a viure mentre dura el tractament.

És una història de supervivència, de força, de superació. I el més dur és que són nens els que ens donen aquesta gran lliçó. 

12 D'OCTUBRE

El 12 d'octubre és festa nacional a Espanya, ja que se celebra el Dia de la Hispanitat, en commemoració al dia en què Cristòbal Còlon va descobrir Amèrica i es va formar així l'Imperi Espanyol.

La celebració inclou tradicionalment una desfilada militar en la què assisteix el rei, al costat de la família reial, el president de Govern i altres alts representants de tots els poders de l'Estat, comprenent també els de les autonomies. Aquest dia festiu, té com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú.

Els actes comencen amb un salt de paracaigudistes que porten la bandera, per a procedir així a la hissada i posteriorment, els homenatge als que van donar la vida per Espanya. A continuació comença la desfilada aèria en el qual, a més de l'Exèrcit, està previst que participin aeronaus de Salvament Marítim. També hem de destacar la bandera d'Espanya, que representa que el vermell representa la sang vessada pels espanyols durant les seves conquestes i en la defensa de la pàtria, mentre que el groc representa les riqueses obtingudes en les seves conquestes.

            

Per al meu punt de vista, celebrar el dia de la Hispanitat és una cosa molt especial per a moltíssimes persones, ja que fa referència a la història d'Espanya des que es va formar, fins a dia d'avui. Gent que se sent molt orgullosa del seu país i de la seva cultura espanyola, surt al carrer a demostrar la seva admiració i agraïment de viure en un lloc com aquest.

A mi hem sembla que celebrar aquest dia és una bona idea perquè crec que tots els països haurien de festejar tots els seus aspectes importants de la resta del món. 

 YIN YANG

Yin Yang és un principi filosòfic i religiós que explica l'existència de dues forces oposades però complementàries que són essencials en l'univers: el yin, associat a la feminitat, la foscor, la passivitat i la terra; i el yang, vinculat al masculí, la llum, el actiu i el cel. Segons aquesta filosofia, les dues energies són necessàries per mantenir l'equilibri universal.

Aquest concepte prové de l'escola del Yin Yang, una de les anomenades "100 escoles de la pensada", una sèrie de corrents filosòfics i espirituals que van sorgir a la Xina entre els anys 770 i 221 a. C.

Posteriorment, el taoisme, una doctrina filosòfica i religiosa d'origen xinès que va sorgir en aquest mateix període, va absorbir els principis de l'escola del Yin Yang per plantejar que tot el que existeix té una contrapart que és necessària per a l'existència.

A banda d'utilitzar-lo com a concepte filosòfic i religiós, actualment té més aplicacions a la vida quotidiana, com per exemple a les arts marcials, on fan exercicis representant-lo gràficament; a la medicina xinesa, on tracten dolències amb la seva energia oposada, d'aquesta manera una febre indica excés de yang (calor), i per a la seva cura apliquen remeis basats en energia yin (fred); el feng shui, que es basa en el yin i el yang...

Per al meu punt de vista aquest símbol és un dels més interesants que es poden trobar, ja que representa que tot té un equilibri, entre el bó i el dolent. Aquest símbol es podria aplicar també a la nostra vida quotidiana amb les persones, per exemple, tu només coneixes el costat negatiu d'una persona però perquè és l'únic que ens mostra, si et fixes bé t'adonaràs de que fins i tot la persona més dolenta té el seu costat bó. És clar, que pot ser que mai coneguis aquesta part bona d'ell, però si existeix. 

Tot a la vida té la seva part positiva i la seva part negativa, però es tracta de veure sempre que a pesar de tot, guanya la part positiva i adonar-se de que per moltes coses dolentes que ens pasin, hem de ser sempre positius i treure-li lo bo al dolent.