SEGUNDA PASQUA

És una festa de caràcter religiós força arrelada que a més rep noms molt diferents: Pasqua de Pentecosta, Pentecosta, Segona Pasqua, Pasqua Granada, Pascuillas o, en català, també Cinquagesma.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l´Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquell moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglòsia, que és la comprensió de diverses llengües.

Però es creu que el fons històric d'aquesta celebració és més antic i es basa en una festa agrària on primitivament es donava gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa al shavuot, que literalment significa 'festa de les setmanes'. Aquesta celebració, que els jueus encara commemoren actualment, recorda el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d'Israel.

Al calendari festiu del país, la Segona Pasqua és una festa força arrelada en què proliferen les romeries. Segurament perquè el bon temps s'acosta, es fa la romeria dels francesos a Sant Aniol d'Aguja, la del corall a Prats de Molló i la festa dels xats a Rubí. Per aquestes dates també se celebra la festa major a Sant Feliu de Pallerols, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que participa i coneguda popularment com a mata-degolla, pel seu ball de Turcs i Cavallets.

VIDEO MOTIVACIONAL DE SORTIR ENDAVANT

 

 SÍMBOLS DE LA PASQUA 

En el dia d'avui, parlarem sobre alguns del símbols més destacats de la Pasqua, són símbols característics que es veuen reflectits en totes les mones de pasqua tots els anys. 

Per començar, podem parlar de el Conill de Pasqua, des d'abans de Crist, el conill era un símbol de la fertilitat i la immaduresa gonadal associat amb la deessa fenícia Astarté, a qui a més estava dedicat el mes d'abril. En al·lusió a aquesta deessa, en alguns països centreeuropeus a la festivitat de Pasqua se l'anomena "Easter". A més, 

el conill és considerat com a símbol de la fertilitat en nombroses cultures paganes. Especialment les que seguien diferents països del nord d'Europa. És per això que el Conill de Pasqua juga un paper fonamental en països com el Regne Unit, Polònia, i, especialment, Alemanya. És en aquest últim en què es va estendre la llegenda del conill que porta ous pintats durant la nit, perquè els nens els busquin el dia següent. Per això aquest enigmàtic personatge és fins i tot comparat amb el Pare Noel, per aquest caràcter de fer regals als nens abans d'un dia festiu religiós. Hi ha altres faules sobre això, però el cert que és a Alemanya on es van començar a vendre figures de xocolata amb forma de conill, i que es regalaven a Pasqua.

L'ou és un símbol de Pasqua que representa l'inici de la vida i la fertilitat. Per als cristians, simbolitza la Resurrecció de Jesús Crist i l´esperança d´una nova vida. La tradició de regalar ous el diumenge de Pasqua és molt antiga i comuna als països d'Europa central, Anglaterra i els Estats Units. Va sorgir com a conseqüència de l'abstinència que l'Església catòlica manava a desar durant la Quaresma. En aquest període, els cristians no podien menjar carns, ous o lactis. Per això, quan acabava la Quaresma, els fidels es reunien davant de les esglésies i regalaven els ous decorats amb colors i motius festius, ja que havia renascut Jesucrist i calia aixecar l'abstinència i festejar. Recordem, a més, que amb la Pasqua torna també la primavera, passa el reverdir dels camps i els animals comencen a reproduir-se. No és casual, doncs, que s'associï l'ou, símbol de la nova vida, a l'esperança de la fertilitat del terra i les collites. Avui dia s'ha tornat costum regalar ous de xocolata. Alguns els amaguen perquè els nens els busquin. De vegades, pot venir acompanyat d'altres sorpreses, com ara un peluix.

 SANT JORDI 

La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

El culte a sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. I des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Els elements centrals de la celebració són la cultura i l’amor –representats amb el llibre i la rosa. 

Jordi, que era com es deia el cavaller, va tallar la rosa més bella i la va lliurar a la princesa.” Per això la tradició que els homes regalin a les dones una rosa vermella, com a símbol de passió, amb una espiga que simbolitza la fertilitat. Elles, per part seva, els recompensen amb un llibre.

En canvi, el Drac que és la representació del mal. O de la mort. El Drac és l'enemic imbatible. És la bèstia immunda que escup foc per la boca. El foc que ho crema tot, que carbonitza la vida. El foc era l'arma de destrucció més efectiva i també era l'element principal de l'infern més enllà de la vida. La princesa segrestada pel Drac era el simbolisme de la nació atrapada per una destinació gairebé inevitable.

Són el símbol per excel·lència de l'amor, dels enamorats, de la passió, del foc… A més, el vermell s'assembla al color de la sang i de les passions que porten als canvis de l'estat d'ànim a causa de circumstàncies com la vergonya , l'excitació o la ràbia.

El verd és un color que transmet serenitat, calma i pau. A més, en àmbits com la salut o el medi ambient s'utilitza força. A més, Les persones lleials se senten atretes pel verd. Verd és el color de la lleialtat, de les persones franques i dels que consideren la pròpia reputació com un aspecte important a la seva vida.

La princesa representa la néixer, amb totes les reserves que implica fer ús d'aquest terme en aquell context. Podríem dir que representa les classes populars. La rosa, com a element natural sorgit de la terra, simbolitza la vida; sobretot la voluntat de resistir. De cop i volta sorgeixen milions de catalans que encarnen el paper mític de Sant Jordi. I milions de catalans que simbolitzen la princesa. La diada de Sant Jordi, que el santoral cristià no va situar a l'inici de la primavera, és un cant a la vida, i a la voluntat de resistir i de transcendir en el temps.

CODI DA VINCI 

Segons "El codi Da Vinci" Maria Magdalena va ser una dona jueva de la tribu de Benjamí, que es va casar amb Jesús i va donar a llum el seu fill. Jesús va intentar deixar l'Església a les seves mans, aquesta Església tornaria la “deïtat femenina” a la vida humana i al coneixement general. Després de la crucifixió de Jesús, Maria Magdalena va fugir a la comunitat jueva de Provença, on ella i la seva filla Sarh van trobar refugi. El seu ventre és el “Sant Grial”. Els ossos descansen sota la piràmide de vidre a l'entrada del Louvre. El Priorat de Sió i els Cavallers Templers es van dedicar a protegir la seva història i les seves relíquies. El Priorat li dóna culte “com a Deessa… i com a Mare Divina”. 

Es diu que Maria Magdalena va ser marginada i demonitzada pel cristianisme tradicional, que la va pintar, diu, com una dona llibertina, una prostituta, etc., amb el propòsit, se suposa, de rebaixar-ne la importància. El cristianisme, tant oriental com occidental, ha honrat Maria Magdalena com a santa. Els cristians han posat el seu nom a esglésies, han resat davant la suposada tomba on reposen les seves relíquies i li atribueixen miracles. Pel que fa al tema de la prostitució, fins i tot els que relacionen Maria Magdalena amb “la dona… que era una pecadora” no aprofundeixen en les seves culpes. El cristianisme no posa l'accent en el pecat després del penediment.

Entre els milers de pàgines escrites pels primers cristians no apareix un sol text que parli que Jesús estigués casat amb Maria Magdalena. Ni als Evangelis del Nou Testament, ni a les cartes de sant Pau, ni als Pares de l'Església. Totes les proves apunten en una altra direcció: que Jesús no es va casar mai. Per exemple, si Jesús hagués tingut una dona, certament, els evangelis van tenir moltes oportunitats per parlar-nos-en. Encara que esmenten freqüentment els seus parents (el seu pare, la seva mare, els seus cosins), mai no ens parlen d'una esposa. Això és molt rar si realment Jesús hagués estat casat.

 

 LA MEVA VIDA 

SÍMBOL DE LA PAU 

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut

 com a símbol de la pau, va ser dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per  Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica
CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir 
campanya per al desarmament nuclear) encara que després el seu significat s'estendria al sentit més general de “pau” amb què s'interpreta avui dia. Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura, la cultura popular del moment i el moviment hippie. Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestaven contra la guerra
nascuts del baby boom.

Holtom es va basar en les lletres (Nuclear Disarmament) segons l'abecedari semàfor on N es representaria amb ambdós braços cap avall (un a un costat i un altre a l'altre) i la De amb un braç vertical cap amunt i un altre vertical cap avall. Temps després Holtom va admetre que es va inspirar en la pintura de Goya "3 de Maig a Madrid" on un pagès està a punt de ser afusellat, ell es va penedir de la connotació negativa del símbol i va voler que s'invertís, és a dir que apuntés cap amunt , però el seu desig va ser ignorat.

Va adornar també el llegendari escenari piràmide original del Festival de Música de Glastonbury, festival en què el 2017 més de 15.000 persones van formar el símbol més gran de la pau humà del món.