SÍMBOLS CRISTIANS 

Alfa i Omega Alfa (α o Α) i Omega (ω o Ω) són la primera i darrera lletra de l'alfabet grec, respectivament. Això s'associa amb el principi i la fi, per tant representa la naturalesa eterna de Déu.

Es té constància que el símbol Alfa i Omega es va començar a utilitzar al voltant del segle IV. Sovint s'utilitza en representacions en combinació amb altres símbols cristians, com ara el Crismó. Tot i ser un símbol basat en lletres gregues ha estat històricament més utilitzat a les tradicions de l'església occidental que a l'església ortodoxa oriental.

El símbol del colom és també un símbol recurrent en el cristianisme. El colom és esmentat en diferents evangelis en relació amb el baptisme de Jesucrist.

Basant-se en els evangelis, el colom ha estat entre els cristians un símbol de l´Esperit Sant. Aquest simbolisme s'ha vist reflectit sovint en part de l'art religiós del cristianisme. 

El símbol del colom també apareix al llibre del Gènesi. En un fragment del llibre s'explica que Noè va enviar un colom a buscar terra ferma. El colom va tornar amb una branca d'olivera. Això va ser la prova que havia trobat terra i que era de nou possible viure en pau amb la natura després del diluvi universal. En aquest sentit, el colom amb una branca d'olivera és un símbol de pau.

La Creu de Jerusalem, també coneguda com a creu de les Creuades o creu de Terra Santa, és un símbol històrica del cristianisme. Aquesta creu es forma a partir de cinc creus més. Hi ha una creu central en forma de creu grega amb remats rectes als seus extrems. Aquest tipus de creu central també es coneix com a creu potenzada. La creu de Jerusalem es completa amb una creu grega més petita a cada quadrant de la creu principal. Aquestes creus menors es coneixen com a creuetes.

Hi ha diferents interpretacions entorn el significat de la creu de Jerusalem. Un possible significat indica que la creu principal representa Jesucrist mentre que les quatre creuetes representen els quatre evangelistes. També és possible interpretar les cinc creus com les cinc ferides que va patir Jesucrist en ser crucificat.

El Crismón, també conegut com Chi Ro, és un dels primers cristogrames format per les dues primeres lletres de la paraula grega Crist (ΧΡΙΣΤΟΣ), és a dir, la lletra Chi (X) i la lletra Rho (P). Aquest símbol va ser utilitzat al segle IV d. C. per l'emperador romà Constantino I com estendard.

És habitual veure aquest símbol acompanyat d'un altre dels símbols cristians més importants, l'Alfa i l'Omega. 

Segons algunes fonts aquest símbol era utilitzat també en èpoques precristianes com abreviació de chreston, que significa útil. Segons aquesta versió aquesta abreviació s'escrivia als marges de les pàgines per identificar passatges interessants.