PARÀBOLA DE LA OVELLA PERDUDA

El pastor de la història tenia cent ovelles, i amb un nombre tan gran, tot i així va aconseguir descobrir que en faltava una. Deixa el ramat per rescatar-la. I una vegada ja la va trobar, ple de felicitat, la va agafar i se la va posar sobre les seves espatlles. En arribar a casa, reuneix a tots els seus amics i veïns, dient-los: Gaudiu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella que s'havia perdut. Us dic que així hi haurà més goig al cel per un pecador que se'n penedeix, que per noranta-nou justos que no necessiten penediment.

Igual que la paràbola del fill pròdig, Jesús indica que Déu s'alegra pel penediment d'aquells que s'aparten de la fe. Jesús explica que cada ànima té valor per a Déu i val la pena portar-la de nou a la cleda.

Es considera que la paràbola de l'ovella perduda constitueix un passatge que té per nota la misericòrdia de Déu envers els pecadors, i una referència directa al caràcter positiu del perdó, en el marc un ensenyament que diferencia el pecat del pecador. L'enfocament central d'història és el goig que va sentir aquell home per l'ovella trobada; simplement aquest és el centre de l'ensenyament de Jesús en aquesta paràbola. Ens mostra a un Déu que s'alegra quan una dels seus fidels torna als braços, per això fa festa; per tal de celebrar al perdut que és trobat. Cal tenir molt clar que segons aquesta paràbola “per a Déu tots els homes són de la seva cleda, cristians o no”. Això incloïa les prostitutes, els fariseus, els publicans i escribes, és a dir, absolutament tots.

La pèrdua o pèrdua d'aquesta ovella ens representa a tots aquells que s'han allunyat inconscientment o conscientment de Déu, de les seves benediccions, de la vida que Déu va prometre.

Per a mi aquesta paràbola representa que no tothom té el mateix camí, cadascú viu la vida com vol i com pot, però es clar que a vegades no fem les coses com haurien de fer-les i necessitem l'ajuda d'algú que ens torni a posar en el nostre camí. Ens hem d'ajudar els uns als altres i a vegades perdonar i oblidar coses que han passat al passat. 

SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS 

El número 3 és molt important respecte a déu. Veiem Déu repetint una frase tres vegades a diversos llocs de les Escriptures. Jesús torna a pregar al Jardí de Getsemaní tres vegades. Déu crida el profeta Samuel tres vegades. Jesús repeteix la frase «apaivaga les meves ovelles» a Pere tres vegades. D'altra banda, No podem parlar-ne del tres sense parlar de com Jesús es va aixecar després de tres dies. A la cultura jueva, tres dies després de la mort van indicar que estaven realment morts. Per tant, Jesús realment va conquerir la mort en no aixecar-se fins al tercer dia.

Seguidament, a l'Escriptura, tenim tres patriarques: Abraham, Isaac i Jacob. Aquests van ser els pares de la nació israelita, el poble de Déu. També, els Reis Mags presenten a Jesús tres regals: or, encens i mirra. I per finalitzar, no podem mirar el número tres sense mirar la Trinitat: Déu és tres en un: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

El número 7, en canvi, simbolitza allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminéssin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades",
deixant clar que la idea era perdonar sempre. D'altra banda, també s'ha de destacar que Déu va crear el món en 7 dies, creant el gènesi. 

El número 12 és considerat com un dels números més importants que s'esmenten a la Bíblia. Per entendre el significat i la importància d'aquest número, recordem que hi ha 12 mesos l'any i també hi ha 12 signes diferents del zodíac.
A l'Antic Testament es diu que Jacob va tenir 12 fills i que estaven formant les 12 tribus

d'Israel. Segons el Nou Testament, hi havia 12 apòstols de Jesucrist. Al principi Jesús tenia 12 deixebles i més tard es van convertir en els seus apòstols. Al Llibre d'Apocalipsi es diu que hi havia 12 portes al Regne de Déu i també hi havia 12 àngels que guardaven les portes. Un altre fet bíblic és que Elies va construir l'altar que es compon de 12 pedres. Un altre fet esmentat a la Bíblia és que la Verge Maria va romandre 12 anys al temple.

Quaresma del llatí tardà «quadragesima», significa 40 dies, un nombre que no va ser escollit a l'atzar per a aquest període de reflexió que s'obre amb dimecres de cendra i es perllonga fins a la Setmana Santa. La referència bàsica a la Bíblia al número quaranta són els quaranta anys passats al desert pel poble d'Israel. També es parla dels quaranta dies que va estar

Elies a la muntanya Horeb. Les temptacions de Jesús fan referència als quaranta anys d'èxode. Quan Déu va enviar el diluvi, quaranta dies i quaranta nits va estar plovent sobre la terra. 

NOTÍCIA 

Quan una persona estava a punt de veneïr al seu animal, de cop i volta, es va quedar incomunicat pel temporal Ramona, a causa d'això va estar tota la setmana dels barbuts sense sortir de casa. 

Aquesta setmana inclou set dies, entre el 15 i el 22 de gener, En primer lloc, del 15 al 17 de gener celebrem Sant Mauro Abad (15 de gener), Sant Pau l'Ermità (també 15 de gener) i Sant Antoni Abad (17 de gener). Els segueixen Sant Fructuós de Braga (21 de gener) i Sant Vicent Màrtir (22 de gener). També hi ha qui inclou en aquest període alguns altres sants barbuts menors, com sant Benet i sant Efigi (15 de gener), sant Faci (18 de gener) i sant Canut (19 de gener). La setmana s'anomena així per una raó cristiana i diuen que la barba no és només un ornament estètic en el cas de la iconografia que els representa, segons la saviesa popular, aquestes celebracions cauen la setmana més freda de l'any i aconsellen abrigar-se. 

 

En el moment que va haver de quedar-se a la seva casa, s'en va recordar que havia quedat amb els seus amics per festejar la festa dels Tres Tombs. 

Aquesta festa se celebra amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya al voltant del 17 de gener i que consisteixen a les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

  

Mentre que estava a casa va començar a tremolar, ja que es va adornar de que feia massa fred, va buscar per internet les temperatures que hi havia a la població i li van sortir unes molt baixes, les més baixes de l'any. 

Amb una anàlisi de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalunya és el mes més fred de l'any. La saviesa popular acumula les experiències de generacions, i la coincidència amb aquest seguit de sants barbuts, ha donat que aquesta setmana sigui coneguda amb aquest nom.

S'atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves barbes blanques enormes. En efecte, la iconografia més antiga d'aquests personatges ens els presenta com un ancià de barbes nevades enormes, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

 

 

 ELS SAVIS D'ORIENT

L'única al·lusió que tenim a aquests personatges apareix a l'Evangeli de Sant Mateu, en què s'esmenta uns "mags", dels quals no dóna noms, ni diu que fossin reis i ni que fossin tres. L'Evangeli explica que uns mags arribats d'Orient van ser guiats per una estrella perquè adoressin el rei dels jueus que acabava de néixer. En assabentar-se d'aquesta notícia, Herodes el Gran, que per aquella època era el rei de Judea, els va fer trucar per interrogar-los, i els va fer prometre que una vegada trobessin el nen li ho comunicarien perquè pogués adorar-ho ell també.

Després d'abandonar el palau i ser guiats per l'estrella, els mags van trobar el nen en un estable a Betlem, amb Maria i Josep. Després de mostrar-se davant seu i oferir-li or, el metall dels reis; encens, l'ofrena dels déus; i mirra, com a anunci dels seus futurs patiments, van ser advertits per un àngel que no tornessin al palau d'Herodes ja que aquest només volia acabar amb la vida del nen.

Els evangelis ofereixen molt poques dades sobre els Reis Mags; en realitat, la història sobre els Mags d'Orient apareix ben definida als Evangelis Apòcrifs. En ells, el terme "mag" s'ha d'interpretar com un sinònim d'astròleg, un savi que pot, a través de la lectura de les estrelles, predir esdeveniments. Cinquè Setè Tertulià, pare de l'Església al segle III, va creure veure una menció als tres Reis Mags al Salm 72 de l'Antic Testament, que diu el següent: "Que els reis de Sabà i Aràbia el portin presents, que el rendeixin homenatge tots els reis". El fet que fossin tres es vincula tant a la Santíssima Trinitat com al nombre de regals que aquests personatges van portar al nen Jesús.
Tot i les respostes que es puguin trobar a la Bíblia, l'origen dels Reis Mags tal com els coneixem actualment té el seu origen en una llarga tradició medieval que els va batejar amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar.

El llibre de Set ens parla de dotze savis; també ho fan les tradicions Síria i Armènia, mentre que altres testimonis redueixen el número a vuit, set, cinc, quatre, i dos (a les pintures de les catacumbes). Sigui com sigui, totes les versions coincideixen a afirmar que els reis van ser guiats per una misteriosa estrella.

Jo no sé quants reis mags hi havia, ni tan sols si eren reis, jo crec que Mateu va fantasiejar amb una història màgica e original i va crear aquesta tradició que avui dia celebrem quasi tots. Hi han massa punts de vista diversos que tenen diferents històries sobre aquest tema, alguns diuen que eres 12, altres 3 i una altres 7, així doncs és molt difícil esbrinar la veritable història. I tot i que en alguns escrits els nombrin com a reis, no sabem si en veritat eren reis o astrònoms o el que siguin. 

M'agrada aquesta tradició perquè es fan festes i es reuneix tota la família, i fins i tot t'ajuntes més a els amics, però no sé quina història creure.